Quina importància té la Posidònia oceànica?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Importància de la Posidònia oceànica i problemàtica ambiental

Una de les espècies bioindicadors d’una qualitat excel·lent de les aigües marines és la Posidònia oceànica. La presència d’aquesta planta marina, que forma l’ecosistema més complex del mar Mediterrani, és una prova evident que l´entorn marí gaudeix d’una bona qualitat i un bon estat de conservació.

Aquesta planta és de vital importància pel fet que és una espècie endèmica del mar Mediterrani. Les seves fulles i rizomes condicionen una alta heterogeneïtat espacial, amb diferents nínxols ecològics, a més de representar una àrea de cria i posta per a diferents espècies. També dona refugi i aliment per a juvenils i adults.

Mediterranean Posidonia beach in alicante Denia at Spain

Problemàtiques ambientals

Un dels problemes a què està sotmesa aquesta espècie és l’intens trànsit nàutic, majoritàriament turístic, recreatiu. Els fondejos incontrolats generen sobre aquest un greu impacte. En cap cas les activitats de fondejos es troben regulades, fet que afavoreix el fondeig indiscriminat i més concretament sobre les praderies de Posidònia oceànica. Entre les agressions i els impactes directes més comuns que genera el fondeig no regulat hi ha els abocaments d’aigües residuals al mar per les embarcacions pròpies i la destrucció física de les praderies de Posidonia oceanica per l’efecte de l’arada de les àncores (RODRÍGUEZ-PEREA et al 2000).

Són impactes que no es poden observar des de terra, però que es manifesten a llarg termini en forma d’erosió.

A més, la pèrdua d’aquestes plantes implica que es deixi de capturar CO2 atmosfèric i a més es poden convertir en fonts d’aquest gas quan s’erosionen i alliberen el carboni que la praderia havia acumulat durant dècades o segles.

Per això, en pocs anys la Posidònia oceànica ha reduït la seva extensió un 29% a Espanya, entre un 30 i 40% a Formentera, un 9% a França, un 25% a Itàlia i un 16% a Albània.

Conservació

Com hem vist, la reducció d’aquesta planta en els darrers anys és considerable. Per això, cal adoptar mesures per evitar la total extinció d’aquesta espècie i intentar que en pugui augmentar l’extensió de les seves praderies.

En primer lloc, hauríem d’evitar fondejar sobre Posidònia oceànica, ancorar-se a la sorra i reduir els productes i residus individuals, com ara la crema solar (utilitzar una ecològica), el paper, les ampolles, etc.
Per tractar de preservar aquesta espècie hauríem de prendre també mesures a una escala major. Seria un exemple la declaració d’espais protegits, com ara Reserves Marines, Parcs Nacionals i Parcs Naturals. A més, seria interessant allunyar els punts d’aqüicultura i abocament residual de les praderies, controlar la qualitat de l’aigua, evitar la massificació turística, elaborar plans de conservació, reduir els abocaments tòxics de depuradores, dessaladores, entre d’altres.

Història i usos de la Posidònia oceànica

Com a usos tradicionals podem parlar de les evidències de la Cova de Lazaret a Niça (França), les quals mostren que fa 100.000 anys la fullaraca s’usava per formar llits rudimentaris. A l’antic Egipte, les boles de mar s’utilitzaven per folrar les sandàlies i al segle XI, els vidriers i ceramistes romans i venecians envoltaven els seus productes amb fullaraca.

Pel que fa als usos contemporanis tenim els següents. La fullaraca s’utilitza com a llit per al bestiar, ja que proporciona calor i aïlla del fred. Per la quantitat de sal que conté manté els microorganismes nocius (com fongs i bacteris) allunyats i pel seu contingut en iode manté els animals desinfectats. A més, també s’utilitza en la fabricació de pasta de paper, ja que proporciona cel·lulosa i per omplir matalassos i coixins. Les fulles s’utilitzen en la construcció de parets i sostres per la capacitat d’aïllament tèrmic. Si les fulles es maceren en alcohol, es poden utilitzar per desinfectar ferides i que cicatritzin més ràpidament, per alleujar el dolor que provoquen les varius, en infeccions respiratòries i com a tònic davant de l’acne. També té ús com a fertilitzant al camp, ja que a mesura que es descompon aporta nutrients, manté la humitat de la rosada i evita que l’aigua s’evapori.

Com hem vist, aquesta espècie té molt d’interès en l’àmbit ambiental, medicinal, agrícola, construcció, entre d’altres. Per això, cal ser conscients de la seva importància tant per a nosaltres com per al medi marí i tractar de conservar-la a tots els nivells possibles.

 

Bibliografia