Quines problemàtiques ambientals trobem al Mediterrani?
El mar Mediterrani és un punt calent de biodiversitat, ja que té una quantitat elevada d’espècies endèmiques, úniques d’aquest lloc, però també és un hàbitat en procés de destrucció, amb espècies singulars com el Vell marí (Monachus monachus) o la Posidònia (Posidonia oceanica), una planta marina vital per a la Mediterrània, que es troben en perill d’extinció.
Fotografia 1. Posidonia oceanica. Autora: Laura Sanchez Vila
El Mediterrani està amenaçat per gran quantitat d’impactes perjudicials causats per l’activitat humana com la sobrepesca, les tècniques de pesca destructives, la contaminació i el canvi climàtic. La modificació i destrucció dels hàbitats marins i costaners, com a conseqüència de pràctiques de desenvolupament inadequades i una mala gestió, constitueixen també problemes importants. Aquests factors estan degradant de forma ininterrompuda el Mar Mediterrani (1).
Durant milions d’anys, l’atmosfera, l’oceà i la terra han desenvolupat equilibris termodinàmics i cicles biogeoquímics, que han permès a l’evolució posar en escena el seu espectacle creatiu. En aquest escenari, els éssers vius constitueixen un element fonamental per al manteniment d’aquests equilibris. Un sol canvi en un dels elements del sistema pot tenir conseqüències importants directes e indirectes en tots els altres. Aquests canvis produeixen el que es coneix com a efecte “dominó”, difícil de contenir una vegada que la primera peça ha caigut. D’aquesta manera, el simple augment del CO2 antropogènic en els oceans pot conduir a l’extinció d’alguns organismes que habiten aquest. L’augment de les temperatures de l’oceà per aquest excés de CO2, causa, per exemple, el blanquejament dels coralls (2).
Les activitats humanes han multiplicat la pressió i destrucció de la riquesa natural del Mediterrani. Al Mediterrani 78 espècies marines es troben en perill i 72 d’aquestes espècies es troben a les costes Espanyoles. Aquesta condició converteix el litoral mediterrani espanyol alhora en zona de risc i refugi per a la biodiversitat sota amenaça. Es fa menció especial a dues espècies referencials per il·lustrar la riquesa en ecosistemes: el corall vermell (Corallium rubrum) i les praderies de Posidònia (Posidonia oceanica). Espanya va haver d’ordenar una aturada de la pesca del corall vermell, que conforma un hàbitat complet per a moltes altres espècies, les captures del qual l’han portat al límit en moltes zones. Pel que respecte a la Posidònia, ha patit una regressió de, al menys, el 30% en els últims 50 anys i les principals causes de destrucció d’aquesta han estat la reestructuració de la costa mitjançant infraestructures com ports o espigons, els abocaments i el boom de la navegació d’esbarjo i els creuers turístics (3).
Corall vermell (Corallium rubrum)
És una de les espècies icòniques del Mediterrani, un cnidari endèmic de la Mediterrània, amb un esquelet vermell dur i cridaner, són clau per als hàbitats ja que els dóna estructura física, augmenten la seva complexitat i serveixen com a protecció per a diverses espècies que s’alimenten en l’hàbitat coral·ligen (4).
Al Mediterrani, el corall vermell ha estat l’espècie més buscada, donant origen a una indústria extractiva de gran impacte per a aquesta espècie i per als fons marins. Desafortunadament, des de l’antiguitat nombroses civilitzacions han usat el preciós esquelet de corall vermell per fer joies, ornaments i per a la seva comercialització. El principal desavantatge que pateix aquesta espècie és el seu valor comercial i, de fet, el seu gran extracció històrica per al sector de la joieria (4) (5).
També s’ha demostrat la contribució del corall vermell en l’emmagatzematge de carboni i les conseqüències que té la seva desaparició en l’augment de les emissions de carboni atmosfèric. La dinàmica de la capacitat de retenció de carboni del corall vermell es va reduir a la meitat en només unes poques dècades i, per tant, destaca les conseqüències de la recol·lecció directa d’aquesta espècie. El creixement molt lent i les baixes taxes de reproducció del corall vermell, combinat amb la seva recol·lecció contínua amb períodes intensos de sobreexplotació, fa que la majoria del corall vermell sigui de mida petita i incapaç de complir la seva funció en l’hàbitat, afectant a diverses espècies (4).
A més, hi ha evidències de mortaldats massives de gorgònies i de corals vermells al Mediterrani que es relacionen amb anys de temperatura elevada de l’aigua. L’augment de temperatura del mar a causa de el canvi climàtic repercuteix negativament en aquests organismes (6).
Tot això emfatitza un cop més la necessitat urgent de mesures de protecció en les zones crítiques de biodiversitat marina de la Mediterrània, per millorar la resiliència i l’adaptació dels sistemes endèmics clau (4).
Eriçó negre (Arbacia lixula) i eriçó de roca (Paracentrotus lividus)
Al Mediterrani hi ha principalment dues espècies d’eriçons de mar a la zona litoral: la comestible Paracentrotus lividus, i l’eriçó negre Arbacia lixula que no es consumeix.
Fotografia 3. Arbacia lixula. Autora: Júlia Grau Riera
L’eriçó de mar de la Mediterrània o eriçó de mar comú (P. lividus), és una espècie comestible molt apreciada en gastronomia, és més vulnerable a el canvi climàtic del que es creia, segons un estudi genètic d’aquests herbívors que han fet científics del CSIC .
Fotografia 4. Paracentrotus lividus. Autor: Oriol Domingo
Tot i ser un objectiu de la pesca, aquesta espècie és molt abundant al litoral català, ja que la pressió pesquera ha eliminat molts dels seus depredadors, principalment peixos. L’eriçó de mar comú és herbívor, s’alimenta d’algues i plantes submarines, sense depredadors, la seva població pot créixer desmesuradament provocant deserts submarins.
L’estudi aporta noves dades a tenir en compte a l’hora de preveure possibles escenaris futurs de com respondran les poblacions de l’eriçó de mar comú a les pressions antagonistes de l’eliminació de depredadors i de la pesca, en un context d’escalfament progressiu (7) .
Hi ha una època entre els mesos de desembre i febrer on la part gonadal de l’eriçó de mar aconsegueix un major desenvolupament, sent aquesta part la que és consumida en fresc. Per això, és important que a la resta de l’any no es realitzin captures perquè aquesta espècie pugui completar el seu cicle biològic.
L’escassetat d’aquest recurs, motivat per la seva poca mobilitat, lent creixement i la seva extracció artesanal, aconsella adoptar mesures tècniques de protecció de el recurs tant pel que fa a èpoques d’extracció com a la mida mínima de les espècies capturades (8).
Conservació i restauració
Les amenaces de destrucció de l’hàbitat, la sobreexplotació i la contaminació no suggereixen un futur molt optimista per l’ambient marí. L’augment de la població humana i les majors demandes de les persones garanteixen l’increment de les pressions sobre el medi marí i les seves espècies.
La conservació de la vida marina i la seva protecció contra els abusos humans és una solució. El conflicte entre el desenvolupament econòmic i la protecció dels recursos costaners, encara que és especialment important en els països en vies de desenvolupament, passa a tot arreu. El desenvolupament ha de ser sostenible, és a dir, ha de resoldre les necessitats actuals sense afectar la capacitat de les futures generacions de resoldre les seves necessitats. Molts governs han aprovat lleis per a això, però queda molt per fer.
Una altra solució és la restauració de l’hàbitat que ajuda a la recuperació mitjançant trasplantaments, o recuperació de les existències, de les espècies clau d’altres àrees menys alterades (9).
Per exemple, en el cas del corall vermell s’ha demostrat que mesures de protecció com les àrees marines protegides han permès que les colònies de corall vermell (C. rubrum) s’han recuperat parcialment en el Mar Mediterrani, assolint nivells de salut similars als de la dècada de 1980 a Catalunya. Basat en dades històriques de corall vermell al nord-oest del mar Mediterrani, un estudi de l’ICTA-UAB documenta com aquestes colònies van aconseguir el seu estat mínim de salut en la dècada de 1990, quan les colònies més grans amb forma d’arbre es van esgotar causa de la seva sobreexplotació (10).
Actualment, s’ha establert una veda de 2 anys, del 10 d’abril de 2020 al 10 d’abril de 2022, per a la pesca del corall vermell i així protegir l’espècie (11).
En el cas dels eriçons de mar, aquests s’han catalogat com a espècie protegida a Espanya. La llei fixa que en pesca recreativa es poden capturar un màxim de 150 eriçons per persona al dia, entre les vuit del matí i la una del migdia, entre l’1 d’octubre i el 31 de març. Els professionals poden capturar un màxim de 150 quilos per llicència al dia sota els mateixos períodes. I la talla mínima de captura són 5 cm de diàmetre, sense incloure les pues.
A més, la captura s’ha de realitzar a mà i a pulmó lliure, sense utilitzar cap tipus d’equipament, no es poden capturar exemplars situats per sota dels 10 m de profunditat.
Algunes comunitats autònomes han anat més enllà i prohibeixen la captura d’eriçons sota qualsevol circumstància, com és el cas de les Illes Balears (8).
Referències
(1) GREENPEACE. Reservas Marinas para el mar Mediterráneo (06/2006). Consulta 08/05/2021. http://archivo-es.greenpeace.org/espana/Global/espana/report/other/resumen-reservas-mari nas-para.pdf
(2) MATTALIANO, A. El erizo de mar Arbacia lixula (Linnaeus, 1758) en un mundo en cambio (09/2020). Consulta 08/05/2021. https://riull.ull.es/xmlui/bitstream/handle/915/21550/El% 20erizo%20de%20mar%20Arbacia%20lixula%20%28Linnaeus%2c%201758%29%20en%20un%20mundo%20en%20cambio.pdf?sequence=1&isAllowed=y
(3) REJÓN, R. El Mediterráneo afronta un daño medioambiental irreversible y España encabeza su degradación (21/10/2020). El Diario. Consulta 08/05/2021. https://www.eldiario.es/soci edad/mediterraneo-afronta-dano-medioambiental-irreversible-espana-encabeza-degradacion_1_6307519.html
(4) ECOTICIAS. El coral rojo se recupera de manera efectiva en áreas protegidas del Mediterráneo tras décadas de sobreexplotación (04/02/2020), Consulta 08/05/2021. https://www.ecoticias .com/naturaleza/199088/coral-rojo-recupera-areas-protegidas-Mediterr aneo
(5) AGUILAR, R. Los corales del Mediterráneo (04/2007). Consulta 08/05/2021. https://eu.oceana.org/sites/default/files/reports/Corals_Mediterranean_spa.pdf
(6) ANADÓN, R.; DUARTE, C.; FARIÑA, A. Impactos sobre los ecosistemas marinos y el sector pesquero (s.d.). Consulta 08/05/2021. https://www.miteco.gob.es/es/cambio-climatico/ temas/impactos-vulnerabilidad-y-adaptacion/04_eco_marino_y_pesquero_2_tcm30-178495.pdf
(7) FERNANDEZ, M. El erizo de mar del Mediterráneo es más vulnerable de los que se pensaba hasta ahora (06/02/2020). Consulta 08/05/2021. https://www.dicat.csic.es/es/noticias-2020/ 945-el-erizo-de-mar-del-mediterraneo-es-mas-vulnerable-de-lo-que-se-pensaba-hasta-ahora
(8) IUSTEL. Extracción del erizo de mar (14/03/2005). Consulta 08/05/2021. https://www.iustel.com/diario_del_derecho/noticia.asp?ref_iustel=1008971
(9) CASTRO, P.; HUBER, M. (2007): Biología marina. (6ª edició). McGraw-Hill (Madrid).
(10) UAB. El coral rojo se recupera de manera efectiva en áreas protegidas del Mediterráneo (03/02/2020). Consulta 08/05/2021. https://www.uab.cat/web/sala-de-prensa/detalle-noticia/ el-coral-rojo-se-recupera-de-manera-efectiva-en-areas-protegidas-del-mediterraneo-1345667 994339.html?noticiaid=1345806906398
(11) EFEVERDE. Veda de 2 años para la pesca de coral rojo para proteger la especie (31/03/2020). Consulta 08/05/2021. https://www.efeverde.com/noticias/veda-2-anos-pesca-coral-rojo-prote ger-especie/
