Els esculls de corall tenen un paper fonamental en l’oceà, ja que són l’ecosistema marí més divers i acullen el 25% de les espècies més conegudes abastant només tot just el 0,1% de la superfície oceànica. A més de proporcionar refugi i aliment a la fauna marina, ens protegeixen de les inundacions i els tsunamis, contribueixen a la salut alimentària, s’inclouen en alguns medicaments contra el càncer i també són l’hàbitat natural d’algunes espècies en perill d’extinció com les gorgònies o les anemones. 

No només existeixen els esculls de corall tropicals, sinó que al Mediterrani també trobem els coralls de profunditat. Aquests coralls es troben entre els ecosistemes vulnerables que les Nacions Unides han demanat que siguin protegits. La majoria d’aquestes comunitats han desaparegut de grans extensions d’aigües europees i de la Mediterrània a causa de la pesca d’arrossegament, canvis en la temperatura de l’aigua o episodis naturals catastròfics. Normalment, aquests esculls de corall són colònies d’escassa grandària o esculls morts, però també podem trobar importants colònies vives que creixen sobre estructures més antigues de coralls morts i aconsegueixen alçades de més de metre i mig.

Figura 1. Colònia del corall Paramuricea clavata parcialment danyada per les extremes temperatures causades per les onades de calor. Foto: Eneko Aspillaga

Amenaces

Les principals amenaces que afecten a els esculls de corall són el canvi climàtic, l’acidificació dels oceans, la sobrepesca i l’ús d’arts de pesca il·legals i molt destructius com per exemple la dinamita i el cianur, el desenvolupament urbanístic de les costes, el turisme irrespectuós i la contaminació.

El fet que aquests ecosistemes siguin sensibles als efectes del canvi climàtic com l’acidificació i l’augment de temperatura dels oceans fa que els coralls s’estressin fins que perden el color. 

Aquest estrès fa que els coralls perdin a poc a poc les zooxantel·les, que són unes algues unicel·lulars simbionts. Aquesta pèrdua fa que desapareguin els teixits i els seus colors vius fins a quedar convertit en mer esquelet.Això és degut al fet que els coralls i les zooxantel·les viuen en una relació de mutualisme. Les zooxantel·les proporcionen color als coralls, així com carboni orgànic i nitrogen, mentre que els coralls proporcionen nutrients, diòxid de carboni i protecció per les zooxantel·les. 

El problema afecta totes les espècies de corall, que poden trigar dècades o fins i tot més temps a recuperar-se si canvien les condicions. Aquesta reacció és la que s’anomena blanquejament, que pot disminuir la capacitat reproductiva dels coralls i, fins i tot, pot arribar a matar-los si les condicions perduren. 

Figura 2. Procés de blanquejament del corall. Font: Great Barrier Reef Marine Park Authority, Australian Government

Productes de protecció solar: una important amenaça

Alguns productes químics com les cremes solars propicien el blanquejament dels coralls, ja que determinats compostos d’aquestes substàncies són altament tòxics per a la vida marina i poden fer que el corall sigui encara més vulnerable al procés de blanquejament.

De fet, l’octocrilè, un compost orgànic que s’utilitza com a ingredient en protectors solars i productes químics, es pot acumular en aquests organismes en forma d’àcids grassos que poden provocar problemes al seu metabolisme i poden ser tòxics per a ells. A més, cal destacar que anualment els oceans reben 14.000 tones de crema solar segons conclouen els diferents estudis que s’han fet fins ara.

Per tant, a banda de totes les amenaces descrites anteriorment, trobem que aquests productes químics també formen part del problema. Afectant d’aquesta manera a uns organismes marins que ja es troben greument amenaçats i que tenen un paper fonamental en els ecosistemes marins i en el control de l’erosió costanera.

Què podem fer nosaltres?

Hem de buscar solucions per reduir l’impacte dels productes químics i de les cremes solars que afavoreixen el blanquejament dels coralls. Algunes de les possibles solucions són la seva substitució per components igualment eficients però menys tòxics i que, alhora, siguin biodegradables.

Malgrat els efectes dels protectors solars a la vida marina, els esculls de coralls no es poden salvar només amb la prohibició d’aquests, ja que existeixen factors més destructius com l’escalfament de l’aigua de mar, la sobrepesca o l’acidificació, que s’han de controlar per tal d’aturar la degradació d’aquests ecosistemes.

 

 

Bibliografia

Camps, M. A. (n.d.). Zooxantel·les corall –. All you need is Biology. https://allyouneedisbiology.wordpress.com/tag/zooxantel%C2%B7les-corall/

Mar. (2018, December 29). La crisis del arrecife de coral. Ecologistas en Acción. https://www.ecologistasenaccion.org/112172/la-crisis-del-arrecife-de-coral/

UdG, P. (n.d.). Parc UdG » Els coralls també moren per la crema solar. Parcudg.com.  https://www.parcudg.com/els-corals-tambe-moren-per-la-crema-solar/

Corporativa, I. (2020, March 31). El cambio climático y la salud de los arrecifes de coral. Iberdrola. https://www.iberdrola.com/sostenibilidad/importancia-de-los-corales-peligro-de-extincion

Els cosmètics i la crema solar podrien estar enverinant els coralls. (2019, January 11). MonPlaneta. https://monplaneta.cat/actualitat/cosmetics-crema-solar-podrien-estar-enverinant-coralls-8644/

Descobert un gran escull de corall a la Mediterrània. (n.d.). Sostenible.cat. https://www.sostenible.cat/noticia/descobert-un-gran-escull-de-corall-a-la-mediterrania-0

zooxantel·la. (n.d.). Enciclopedia.cat. https://www.enciclopedia.cat/gran-enciclopedia-catalana/zooxantella