El passat 27 de setembre vam iniciar una sèrie de publicacions basades en detallar les problemàtiques ambientals de les aigües oceàniques. En aquesta segona entrada parlarem dels abocaments d’origen terrestre al mar.
Segons la definició oficial de l’ONU, s’entén per contaminació marina la immissió al mar, directa o indirecta, de substàncies i d’energia que produeixen efectes negatius sobre la qualitat de les aigües, sobre la salut humana i sobre els recursos biològics. (1)
Els contaminants i les seves fonts
És bastant habitual sentir a dir que els mars i els oceans són els abocadors finals de gairebé totes les deixalles generades pels humans. Però d’on poden provenir aquests contaminants?
Origen accidental
Els hidrocarburs, com per exemple el petroli, poden provocar abocaments espectaculars, degut a accidents, col·lisions entre petroliers, o fuges en moviments de mercaderies, fora o dins de l’àrea portuària. Aquest fenomen es conegut com a marees negres.
Figura 1. Marees negres
Origen industrial
Moltes indústries utilitzen substàncies químiques i metalls pesants, com el mercuri, el plom, el coure, el cadmi, el crom, l’arsènic i el ferro, que arriben als rius i als mars. La contaminació per metalls pesant pot sorgir de moltes fonts, però la més comuna és de la purificació de metalls, com per exemple, el smelting (procés d’extracció dels metalls de la pedra) del cobre o la preparació de combustible nuclear.
També podem trobar els compostos organohalogenats presents en les pintures antiincrustants dels vaixells i en els lubricants. Tots aquests compostos poden arribar al mar per les aigües residuals de les indústries, que també poden contenir plàstics no degradables.
Origen de l’agricultura
Part dels pesticides i dels fertilitzants utilitzats en agricultura s’incorporen als rius i acaben arribant al mar. Com també, els fems de les granges, com per exemple els purins, que són un tipus de fems procedents de la ramaderia porcina.
Origen domèstic
Les aigües residuals arriben al mar des de les clavagueres i l’escorriment superficial, que aporten nutrients, contaminants químics, com nitrats i fosfats, provienents d’ús domèstic. Com també aquestes aigües contenen dissolvents, olis, lleixius, bacteris patògens i grans i petits plàstics que s’arrosseguen fins al mar.
Els seus efectes a la vida marina
Tots aquests contaminants es poden distingir en quatre categories diferents segons el seu comportament a l’aigua del mar:
Biodegradables: constituïts per matèria orgànica, provenen d’abocaments urbans, de determinades indústries com les fàbriques de pinço, de converses, de sucres o de paper, de les aigües de drenatge de sòls cultivats, i finalment, les pèrdues de petroli. En abocar-se grans quantitats d’aigües residuals amb molta matèria orgànica al mar, els bacteris descomponedors consumeixen l’oxigen de l’aigua més ràpidament. Com aquest oxigen no és pot reemplaçar, cada vegada se’n pot trobar menys, fins arribar condicions sense oxigen. En aquestes condicions entren en funcionament bacteris anaeròbics, que poden viure sense oxigen, i que produeixen metà i àcid sulfhídric en el seus processos metabòlics. Aquestes substàncies produeixen la degradació de la zona del mar afectada, causant la mort de peixos i animals marins.
El petroli té una degradació molt lenta produïda per bactèries en presencia d’oxigen. Tot i que, aquest procés pot provocar efectes devastadors a la vida marina. El petroli abocat al mar cobreix les plomes dels ocells o el pèl dels mamífers marins, fent que no siguin capaços de flotar i perdent l’aïllament als canvis de temperatura. Per altra banda, les capes de petroli de les marees negres impedeixen la fotosíntesi i la respiració dels éssers vius. El petroli a llarg termini, acaba per dipositar-se sobre els sediments del fons del mar i mata tota forma de vida.
No conservatius: es tracta d’aquelles substàncies, generalment d’origen industrial que perden ràpidament les seves propietats una vegada que arriben a l’aigua de mar, i per això la seva acció perjudicial es limita només a la zona abocada.
Conservatius: són els metalls pesants i els compostos organohalogenats que perduren a l’aigua sense experimentar degradació, per tant es consideren no biodegradables, i tendeixen a concentrar-se dins dels organismes (bioacumulació) a través de les cadenes alimentàries. Així doncs, aquests elements perjudicials es troben en major concentració dins dels depredadors dels alts nivells de la piràmide alimentària.
Figura 2. Bioacumulació de contaminants conservatius
Residus particulats: s’entenen els materials els materials inerts de mida variable, i les més diverses procedències. Són exemples, els materials plàstics que provenen d’origen industrial i domèstic. Aquests materials poden modificar el substrat, impedint la fotosíntesi i danyant els aparells respiratoris i filtradors dels animals.
Reflexió final
La contaminació produïda pels abocaments i provocada pels plàstics tenen una causa comuna: totes dues son prova de la manca de polítiques per incorporar mesures en contra de la contaminació marina. Per arribar a reduir aquesta contaminació, calen més tractaments d’aigües residuals i de producció de fertilitzants, com també materials alternatius al plàstic.
Existeixen a Catalunya ordenances que regulen la limitació dels abocaments d’aigües residuals en el territori, i també hi ha una abundant reglamentació de prevenció en seguretat marina i de contaminació marina a nivell Europeu i mundial (2). Però tot i així, manquen més inspeccions i mecanismes sancionadors per evitar els diferents incompliments.
I també caldria reflexionar, sobre nosaltres, que podriem aportar de forma individual sobre totes aquestes accions?
Referències
(1) COGNETTI, G.; SARÀ, M.; MAGAZZÙ (2001): Biología marina. Ariel ciencia (Bologna).
(2) ZAMORA, J.; LEÓN, A.; “La contaminació des dels vaixells: realitat i solucions” (consulta 16/02/2018): https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/6060/ponencia.PDF?sequence=
(3) Revista Divulgare “Vertidos marinos” (consulta 7/02/2018): http://www.divulgare.net/tag/vertidos-marinos/
(4) Publicació Posgrado “La contaminación marina y la urgencia de su legislación” (consulta 7/02/2018): http://www.posgrado.unam.mx/publicaciones/ant_omnia/23/07.pdf
Figura 1. Marees negres. Magazine Good Planet info. Fuite de pétrole: la Californie déclare l’état d’urgence (consulta 19/02/2018): https://www.goodplanet.info/actualite/2015/05/23/fuite-de-petrole-la-californie-declare-letat-durgence/
Figura 2. Bioacumulació. Portal Econoticas (consulta 19/02/2018): http://www.ecoticias.com/residuos-reciclaje/115317/bioacumulacion-toxicos
Deixeu un comentari