Durant els darrers 50 anys, els humans han canviat els ecosistemes de la manera més ràpida vista en comparació a qualsevol altre període comparable en la història de la humanitat, mitjançant un exagerat increment de la demanda dels recursos. Com a resultat, s’ha produït una pèrdua irreversible de la diversitat en el nostre planeta. Dins d’aquesta pèrdua de biodiversitat, destaquen els excessos comesos sobre els estocs de peixos comercials als nostres mars i oceans.

Esencialment podem dividir la pesca en dos grans blocs, la pesca professional i la pesca recreativa. La primera està directament vinculada a la comercialització de les captures, la segona, és la pesca amateur que es practica principalment per plaer o esport i on la venda de les captures està prohibida. Tot i haver-hi una consciència generalitzada sobre un major impacte de la pesca professional vers els recursos i els ecosistemes, s’ha demostrat que la pesca recreativa exerceix també una gran pressió.

 

Pesca profesional

La pesca artesanal

És una pesca costanera a petita escala i es realitza amb petites embarcacions. Utilitza arts tradicionals de dimensions més aviat reduïdes i sovint més selectives de les que utilitza la pesca industrial. Alguns dels arts més utilitzats actualment a la Mediterrània són: el tresmall, la solta, el palangre, la nansa per a pop roquer, la bolitxa (o bonitolera) i la potera.

Segons els estudis, és la pesca que pot ser més sostenible des del punt de vista ambiental ja que en comparació amb la pesca industrial genera pocs descarts, no realitza captures tan grans, no provoca un impacte al fons marí tan desmesurat, ni consumeix tant combustible, pel que emet menys emissions de CO2.

La pesca industrial

És la pesca a mitjana-gran escala realitzada per embarcacions de dimensions variables, però en general més grans que les de la pesca artesanal. Destaquen principalment la pesca d’arrossegament (ròssec o bou) i la pesca d’encerclament.

La pesca d’arrossegament 

És un mètode de pesca en el que s’arrossega tot el fons marí mitjançant una xarxa de pesca, capturant tots els organismes que es trobin en el pas d’aquesta, pel que  no és una pesca selectiva. Existeixen dues variants d’aquesta pesca d’arrosegament, l’arrossegament sobre el fons marí, la qual la xarxa al moures toca el substrat del fons marí, i l’arrossegament entre aigües, on la xarxa es desplaça sense tocar el fons. El volum de descarts, és a dir de les espècies que no aprofiten i retornen al mar mortes, i l’impacte que genera sobre els fons és de gran magnitud.

La pesca d’encerclament

És un art de pesca que es realitza de nit, la qual consisteix en posicionar al centre una barca petita amb iluminació. Un cop situada al centre l’embarcació que porta la llum, la qual atrau als peixos, és quan un altre embarcació més gran la rodeja, arrossegant una xarxa que capturarà a tots els peixos atrets per aquesta llum.

Pesca recreativa

Es divideix en 4 tipus, cadascun amb les seves respectives modalitats:

  • Pesca des d’embarcació

Spinning; jigging; brumeig;curricà de fons; curricà de superfície.

  • Pesca des de costa

Pesca amb canya de fons, línia de mà, pesca a l’amagada, etc…

  • Pesca submarina

Es realitza a pulmó lliure (apnea) i amb un fusell.

  • Marisqueig

Recol·lecció de musclos, eriçons, cargols i altres organismes situats principalment a la zona mediolitoral, i que sol realitzar-se amb les mans o amb ganivets.

Sobrepesca

Quan parlem de sobrepesca ens referim a l’excés de pesca, el qual redueix l’estoc de peixos per sota de l’índex de recuperació, fent que la població de peixos no sigui sostenible, ni es pugui recuperar. Per endinsar-nos en el tema mostrem una data curiosa relacionada amb el volum de captures que es rebutja pel seu reduït o nul valor comercial, com també perquè no formen part de les espècies objectiu de les flotes pesqueres; es calcula que per cada kg de gambes capturades es rebutja al voltant de 9 kg de peix, el que representa un malbaratament exagerat dels recursos. Tot i què la majoria d’arts de pesca professional i tipus de pesca recreativa generen un cert percentatge de rebuig en les seves captures, la pesca industrial de ròssec (arrossegament) és la que en genera un major volum.

A la Mediterrània, l’elevada proporció de rebuig de la pesca de ròssec (que pot arribar a ser superior al 50% del total de captures en determinades zones; a la costa catalana, aquesta pesca rebutja entre el 30 i el 40 % de les captures), es deu principalment a la l’ús de xarxes de malla excessivament petita.

Ara bé, tot i què l’arrossegament és l’art que té un major impacte, les altres arts de pesca utilitzades per la pesca artesanal, com el palangre, la solta i el tresmall, també ocasionen certs nivells d’impacte. Això es degut al contacte de les xarxes amb les parets rocoses i fons durs costaners sobre organismes bentònics fràgils, com per exemple el coral·ligen. A més, aquests arts fàcilment es trenquen o es perden (arts o xarxes fantasma), de manera que acaben navegant a la deriva catpurant i acabant amb la vida d’organismes que es troben pel camí.

 

Furtivisme

Quan ens referim al furtivisme, parlem de la pesca il·legal d’animals salvatges, associada a espècies en perill d’extinció, reserves marines, etc.

El furtivisme és un factor que pot afectar directa o indirectament a la sostenibilitat dels recursos. Normalment té a veure amb l’incompliment de la normativa vigent, ja sigui relativa a la pesca professional o a la pesca recreativa. Alguns exemples clars i que tenen lloc sovint en els nostres mars i oceans tenen a veure amb:

  1. La utilització d’arts i modalitats  de pesca prohibits.
  2. La pràctica de l’activitat en zones protegides o restringides. 
  3. Els excessos en les captures.
  4. La venda de les captures en la pesca recreativa.

 

Bibliografia

  • https://gruposabanamar.com/tipos-de-pesca-y-sus-caracteristicas/#:~:text=Entre%20los%20tipos%20de%20pesca,de%20pesca%20y%20sus%20caracter%C3%ADsticas.

  • Guía de pesca: Los Secretos de la pesca en el Mar

  • https://nauticaprofesional.com/tipos-de-pesca/