Segons el Llibre Blanc de l’Educació Ambiental, l’educació ambiental és un corrent de pensament i acció, d’abast internacional, que adquireix gran apogeu a partir dels anys 70, quan la destrucció dels hàbitats naturals i la degradació de la qualitat ambiental comencen a ser considerats com problemes socials.

Qui fa tot plegat?

Un dels principis bàsics de l’educació ambiental és implicar a tota la societat i impulsar la participació. D’aquesta forma, s’ha d’arribar a tots els sectors de la població i s’ha d’integrar en l’acció quotidiana dels ciutadans per poder construir un nou model de societat basat en els principis de la sostenibilitat.

Tal com es diu al Congrés Internacional d’Educació i Formació sobre el Medi Ambient del 1987 a Moscou “L’educació ambiental és un procés permanent en el qual els individus i les comunitats adquireixen consciència del seu medi i aprenen els coneixements, els valors, les destreses, l’experiència i també la determinació que els capacita per actuar, individualment i col·lectivament, en la resolució dels problemes ambientals presents i futurs”. Així doncs, els protagonistes d’aquest procés som tots.

Per què calen educadors ambientals?

L’educació ambiental ha de propiciar la comprensió adequada de les principals qüestions socioambientals i permetre a les persones formar-se opinions fundades, pel que és indispensable l’accés a la informació.

L’encarregat d’oferir aquesta informació, de dissenyar i desenvolupar campanyes de comunicació ambiental, així com de planificar les activitats i elaborar els materials didàctics de les citades campanyes és l’educador ambiental. És el que organitza jornades ambientals, du a terme estudis, anàlisis i comprovacions de les metodologies docents, prepara i imparteix cursos de formació mediambiental i elabora memòries de projectes i activitats.

Sense la figura de l’educador ambiental, no serà possible dur a terme una acció educativa exitosa, tant en el sistema educatiu formal com en l’àmbit no formal.

Aleshores, és una professió?

Per desgracia, en aquest país, la figura de l’educador ambiental encara no està suficientment valorada, ja que se la considera una tasca temporal i d’aficionats o voluntaris. És cert que els professionals que exercim aquesta professió gaudim de la nostra feina i sovint la duem a terme en calendari de vacances i oci de la resta de la població. Així no significa que la feina de l’educador ambiental sigui secundària o poc important.

Tot i que el voluntariat social i ambiental és un dels grans pilars de la nostra societat, cal deixar de veure l’educació ambiental com una feina purament voluntària. Per reconèixer la nostra tasca, el primer pas és reconèixer la nostra professió. Una professió de la que volem, com la resta de la població, treballar i tenir un sou digne.

Els que hem escollit aquesta professió lluitem perquè la consideri una feina respectada i amb el mateix estatus que qualsevol altre. I, el segon pas per fer-ho és reglar-la. Ha arribat el moment que hi hagi una formació reglada oficial que ens capaciti per exercir les tasques que duem a terme. Els que hi treballem, som gent amplament formada, entre d’altres, en cursos de lleure, carreres de ciència i màsters d’especialització però ens manca el suport institucional per oficialitzar la formació del nostre sector.

En conclusió…

És tasca de tots professionalitzar el sector de l’educació ambiental. De les administracions per formalitzar-ho, dels educadors per lluitar pels nostres drets i de la societat per considerar-nos un professional més de l’ampli espectre laboral del nostre país.

Referències

• MAPAMA (1999): Libro blanco de la educación ambiental en España. Ministerio de Agricultura y Pesca, Alimentación y Medio Ambiente (Madrid).
• UNESCO, Organización de las Naciones Unidas para la Educación, la Ciencia y la Cultura. Educación para el desarrollo sostenible (consulta 9/02/2017): http://es.unesco.org/themes/educacion-desarrollo-sostenible 
• Institut Superior del Medio Ambiente. Comunidad ISM, blogs (consulta 9/02/2017): http://www.comunidadism.es/blogs