Salinitat del mar (part 2)

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Tal com s’ha descobert a l’entrada La salinitat del mar (part 1), l’aigua del mar és salada perquè conté determinats minerals dissolts. Ara bé, al món hi ha molts mars i oceans, tots ells presenten la mateixa quantitat de sal?

Variació de la salinitat a nivell planetari

L’aigua de mar és una solució de 96,5% d’aigua (H2O) i 3,5% d’elements i compostos químics anomenats sals. Les sals que es troben dissoltes als oceans representen quasi 50 bilions de tones i estan formades principalment per sis elements que es troben en major proporció. Aquests son els que s’indiquen a continuació:

Com es pot observar, els elements més abundants son el clor i el sodi. Es troben en forma de clorur de sodi, dit d’altre manera, en forma de sal comuna. Aquest clorur de sodi (NaCl) representa el 80% de sals en dissolució.

La salinitat mitjana de l’aigua de mar és de 35 parts per mil, amb lleugeres variacions  entre un oceà i un altre.  Tots ells, presenten els mateixos elements dissolts en l’aigua. És a dir, la sal és igual a tots els punts, el que canvia és la concentració d’aquesta. El mar Mort, per exemple, pot arribar a ser onze vegades més salat que la mitjana.

Per què varia la salinitat?

La salinitat varia verticalment i horitzontalment i, en un mateix punt, pot patir variacions durant les diferents èpoques de l’any. Però, a què es deu aquesta variació?

Els factors que fan canviar la salinitat de forma horitzontal són:

  • Temperatura: si aquesta és elevada es produirà molta evaporació de l’aigua de mar, incrementant així la seva salinitat.
  • Aportacions d’aigua dolça (precipitacions i desembocadures de rius): fan que disminueixi la salinitat del mar per dilució.

Així doncs, les aigües més salades estan a latituds mitjanes on l’evaporació és alta, mentre que les menys salades es troben a zones pròximes a l’Equador, on plou molt.  De la mateixa manera, als mars de l’hemisferi nord hi ha una menor salinitat que als del sud perquè els continents es troben més pròxims i tenen major entrada d’aigua dolça.

Les variacions verticals de salinitat es deuen al descens de la temperatura a major profunditat, el que s’explica en detall en anteriors entrades del blog Què és la cinta transportadora oceànica?.

Salinitat al Mediterrani

En el cas del Mediterrani, es tracta d’un dels mars més salats al trobar-se aïllat, és a dir, tenir poques connexions amb altres mars i sent les aportacions d’aigua dolça (degudes a la pluja i a les desembocadures de rius) menors que l’evaporació.

Tenint en compte que el balanç entre aportacions i evaporació surt negatiu, es podria donar el fet que el Mediterrani s’assequés. Emperò, aquest fet no es produeix gràcies a l’estret de Gibraltar. A través d’aquest, un corrent profund i dens extreu aigua molt salada del Mediterrani, mentre un corrent superficial hi aboca aigua dolça de l’Atlàntic.

Referències

  1. WERLINGER, C.; KRISLER ALVEAL, V.; ROMO, H. (2004): Biología marina y oceanografía: conceptos y procesos. Gobierno de Chile, Consejo Nacional del Libro y la Lectura (Xile)
  2. El Mar a Fons, guia didàctica de la Gymkhana dels mars. Obra Social “la Caixa” (consulta 27/02/2018) https://www.elmarafons.com/
  3. Un ‘mapa mundi’ de la salinidad en la superficie oceánica. Article del 23/09/2011 d’Europa Press (consulta 27/02/2018)http://www.europapress.es/ciencia/laboratorio/noticia-mapa-mundi-salinidad-superficie-oceanica-20110923124620.html
  4. Salinitat mitjana anual de la zona superficial dels oceans del món (consulta 1/03/2018) https://ca.wikipedia.org/wiki/Salinitat#/media/File:WOA05_sea-surf_SAL_AYool.png
  5. El Barcelona Expert Center (BEC) presenta els primers mapes de salinitat del Mediterrani. Article del 19/06/2017 del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (consulta 1/03/2018) http://www.dicat.csic.es/dicat/ca/2017/638-el-barcelona-expert-center-bec-presenta-els-primers-mapes-de-salinitat-del-mediterrani