Què són?
El terme xarxes fantasma es refereix a les xarxes o restes de xarxes que continuen a la deriva en el mar i que es poden trobar navegant soles. Aquestes xarxes realitzen una pesca involuntària de tot allò que es troba als oceans, ja que s’han deixat o han estat abandonades allà.
Problemàtica
Aquesta realitat, cada vegada és més coneguda, i està esdevenint una greu problemàtica per la biodiversitat marina.
Cada any, milers de xarxes es perden o es llencen al mar, aquestes malgrat que ja no tenen propietari, segueixen fent la seva feina, segueixen pescant de manera incontrolada tot el que troben. I aquest problema crea uns impactes irreversibles pel medi marí.
Quins impactes esdevenen?
Pèrdua de biodiversitat marina
Aquesta pesca fantasma esdevé per a molts animals marins una mort, per inhanició, molt lenta. O, en el pitjor dels casos, algunes espècies experimenten mutilacions o deformacions degut a l’atrapament en les xarxes, com passa molt sovint amb les tortugues marines.
Imatge 1.Tortuga atrapada a una xarxa abandonada
Contaminació de les aigües marines
Un altre efecte nociu que produeixen aquests materials és la contaminació del medi marí, sobretot els de materials plàstics. Aquestes xarxes en degradar-se deixen anar substàncies tòxiques i són les causants dels principals microplàstics que trobem al mar i en molts éssers vius que els han ingerit.
De fet, els aparells de pesca perduts representen al voltant d’un 10% de tots els residus que es troben al mar, segons un informe de l’Organització de les Nacions Unides per l’Agricultura i l’Alimentació (FAO) i el Programa de Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA). És de preocupació doncs, ja que aquest volum creix diàriament i els materials de pesca són cada vegada més resistents, per tant més difícils de degradar i del fet que desapareguin dels mars.(Poden arribar a perdurar més de 600 anys a l’aigua) (3)
Impacte sobre l’hàbitat
Molts d’aquests arts de pesca acaben als fons marins, afecten tota la fauna i la flora de la zona. Si aquestes, a més, són arrosagades per els corrents marines poden produir un efecte similar a la pesca d’arrossegament, però en zones on no està reglada ni controlada la pesca, i per tant, poden endur-se allò que troben al seu pas.
Activitats humanes
Tanmateix, aquestes xarxes abandonades, que es poden trobar a la deriva, poden ser un greu problema per les embarcacions, ja que les hèlixs del motor poden quedar enredades. A Corea del Sur es realitszen estudis d’aquesta problemàtica, ja que s’ha demostrat que causen greus accidents amb la pèrdua de vides humanes.
Imatge 2. Gàbia emprada per a la pesca de crustacis, sovint es perd la ubicació i queden abandonades.
Què podem fer?
Actualment existeix un projecte internacional anomenat Ghost fishing (Xarxes fantasma) que duu a terme la recollida d’aquestes xarxes. Aquest projecte té col·laboracions d’organitzacions tan conegudes com Healthty Seas Initiatives, World Animal Protection i Greenpeace, les quals formen part de la Global Ghost Gear Initiative (GGGI). La iniciativa té com objectiu millorar la salut dels ecosistemes marins, protegir els animals marins, així com de protegir la salut humana i els medis de subsistència. Aquesta iniciativa mundial va néixer el setembre de 2015 i avui dia té participants de tot tipus; com empreses de sector privat, acadèmics, governs, organitzacions intergovernamentals i no governamentals, així com la industria del sector pesquer (2).
A l’estat espanyol l’encarregat de portar aquest projecte es Raúl Álvarez, qui té la seu al centre de busseig Kraken Dive, a Tossa de Mar. Un equip de bussejadors professionals i voluntaris treballen conjuntament per extreure aquestes xarxes del mar.
També hi ha un altre projecte al territori català, impulsat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya, per localitzar aquests Arts de Pesca Perdudes (APP). Es tracta d’elaborar un mapa amb totes les APP per més endavant poder-les retirar, sempre que sigui viable ja que aquelles que es trobin a més de 30 metres no es registraran (5).
Aquest projecte compta amb l’ajuda de la ciutadania, i és per això que s’ha fet màxima difusió per xarxes socials i a tots els centres de busseig de Catalunya. L’acció és fàcil, quan es visualitzi una d’aquestes xarxes o altres arts de pesca, només caldria dirigir-se a aquest link i omplir la següent enquesta indicant la troballa (5): SOS XARXES FANTASMA: localització de xarxes fantasma a la costa catalana La campanya la duu a terme la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (FECDAS) juntament amb el Departament de Biologia de la Universitat de Barcelona qui s’encarregaran, en el seu moment, de recollir aquestes xarxes (4).
Imatge 3. Cartell de la campanya duta per FECDAS i la UB (4)
Referències
(1) Diputació de Barcelona (2009). Consulta 06/09/2019: https://www.sostenible.cat/reportatge/xarxes-fantasma-un-perill-a-alta-mar-0
(2) Ghost fishing (2019). Consulta 06/09/2019: https://www.ghostfishing.org/introduction/
(3) Surfer Rule (2016). Consulta 06/09/2019: https://www.surferrule.com/redes-fantasma/
(4) Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques (2019). Consulta 06/09/2019: http://www.fecdas.cat/
Citació
(5) BATALLA, A. (2019). Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques.
Deixeu un comentari