Ja fa un temps vam parlar de cetacis en una entrada, concretament sobre per què veiem balenes al Garraf?

Tal com s’explica en aquella entrada, els cetacis són mamífers adaptats completament a l’aigua on hi completen tot el seu cicle vital. (1)

Es classifiquen en dos grans grups: els misticets (cetacis amb barbes, làmines de queratina), que són les conegudes balenes, i els odontocets (cetacis amb dents), que és un grup molt ampli del qual en formen part els dofins oceànics, dofins de riu, zífids, marsopes, catxalots, belugues i narvals. (2)

De tots aquests cetacis, al Mediterrani se’n troben uns quants, però parlarem només dels cetacis del Mediterrani espanyol, és a dir, la part que va des de l’Estret de Gibraltar fins a la Costa Brava, a la frontera amb França. D’ara en endavant, quan parlem del “nostre mar” ens referirem a les aigües espanyoles del Mediterrani.

Misticets

El misticet més comú al nostre mar és el rorqual comú (Balaenoptera physalus), és la segona balena més gran del món, després de la balena blava (Balaenoptera musculus).  És un cetaci migratori cosmopolita que de febrer a juny arriba al Mediterrani per a alimentar-se. Com ja li vam dedicar una entrada, no entrarem en més detall. (2)(3)

rorqual-comú

Rorqual comú (Balaenoptera physalus)

Un altre misticet present a les aigües espanyoles és el rorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata): es troba sobre tot al Mar d’Alborán (part del Mediterrani que es troba entre l’Estret de Gibraltar i les aigües catalanes i balears). És una de les balenes més petites del món i la seva estructura poblacional és més complexa que la de la resta pel fet que es segreguen segons el sexe, l’edat i la condició reproductora. El seu estat de conservació, segons la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura (IUCN), es troba en preocupació menor (LC) (2)(4)(5)

rorqual-daleta-blancaRorqual d’aleta blanca (Balaenoptera acutorostrata)

Odontocets

El catxalot (Physeter macrocephalus) és un odontocet de mida molt gran (fins a 18,3m el mascle i més d’11m la femella) que es caracteritza per submergir-se a grans profunditats i alimentar-se de calamars grans. Durant el segle XX van ser objectiu principal de la indústria balenera, reduint de manera important la seva població mundial. Actualment el seu estat de conservació, segons la IUCN, és vulnerable (VU). (2)(6)(5)

 

catxalot

Catxalot (Physeter macrocephalus)

 Zífids

Els zífids són una família de cetacis (Ziphiidae) molt poc coneguda perquè es deixen veure poc. Algunes espècies s’han conegut només a través d’exemplars morts que han arribat a les platges. (2)

A les nostres aigües només en tenim una espècie: El zífid o balena de Cúvier (Ziphius cavirostris) i és l’espècie més desconeguda del Mediterrani. El seu estat de conservació és de preocupació menor (LC), segons la IUCN. (2)(4)(5)(7)

Dofins

El que vulgarment es coneix com a “dofí”, és un animal que pot ser marí o d’aigua dolça, però la classificació científica és més complexa, ja que els dofins d’aigua dolça o salobrosa formen un grup a part amb quatre famílies diferents (Platanistidae, Iniidae, Lipotdae i Pontoporiidae) i els d’aigua salada es troben dins la família dels delfínids (Delphinidae), que engloba dofins, orques i caps d’olla, entre d’altres. (2)

Els dofins que trobem nosaltres en són tres: El mular (Tursiops truncatus), el llistat (Stenella coeruleoalba) i el comú (Delphinus delphis). (4)(7)

El dofí mular és el més conegut perquè és l’espècie que s’utilitza en delfinaris, però el més abundant és el llistat. El seu estat de conservació segons la IUCN és de preocupació menor (LC) per a les tres espècies. (2)(5)(7)

 

dofi-mular

Dofí mular (Tursiops truncatus)

Caps d’olla

Els Caps d’olla que trobem aquí són: El cap d’olla gris (Grampus griseus) i el cap d’olla comú (Globicephala melas). (4)(7)

El cap d’olla gris forma grups d’entre 12 i 40 individus i es caracteritza per la quantitat de cicatrius que té el seu cos. No se sap ben bé de què són però se sospita que podrien ser marques de jerarquia, provocades per mossegades d’altres individus de la mateixa espècies o bé, marques provocades per calamars, animals dels quals s’alimenten. El seu estat de consevació segons la IUCN és de preocupació menor (LC). (2)(5)

CALDERON-GRIS

Cap d’olla gris (Grampus griseus)

El cap d’olla comú, a diferència del gris, no presenta tantes cicatrius i es pot distingir bé pel seu color negre. El seu estat de conservació segons la IUCN és de dades insuficients (DD), és a dir, no hi ha prou dades per avaluar el seu estat de conservació. (2)(5)

cap-dolla-comu

Cap d’olla comú (Globicephala melas)

L’orca

L’orca és un odontocet de la família dels dofins oceànics (Delphinidae), és el membre més gran d’aquesta família. És molt coneguda per la seva presència a la televisió i en delfinaris. (2)

Les orques al Mediterrani es troben a l’Estret de Gibraltar i al Golf de Cadis, formant cinc grups socials estables. (8)

El seu estat de conservació segons la IUCN consta de dades insuficients (DD) per a classificar-la, però les poblacions d’Espanya es consideren en perill perquè s’alimenten de tonyina roja (Thunnus thynnus) que està disminuint degut a la sobre pesca i el canvi climàtic. (5)(8)

orca

Orca (Orcinus orca)

Marsopes

Les marsopes són una família d’odontocets (Phocoenidae) caracteritzats per a ser de mida petita, amb les aletes petites i sense bec prominent. (2)

Al Mediterrani espanyol només se’n troba una espècie al mar d’Alborán, la part del Mediterrani que limita entre l’Estret de Gibraltar i el Mediterrani catalanobalear: la Phocoena phocoena. El seu estat de conservació segons la IUCN és de preocupació menor (LC). (4)

Amenaces 

Les principals amenaces que pateixen els cetacis del nostre Mediterrani són, principalement:

  • El trànsit marítim: Molts cetacis moren per col·lisió contra embarcacions marítimes. (9)
  • Contaminació acústica: Els cetacis són molt sensibles al so, ja que es comuniquen de manera acústica i els sons provocats per embarcacions o els sondejos acústics de les empreses petrolíferes els provoquen estrès, desorientació i els impedeixen comunicar-se i caçar. (10)

Referències

(1)Per què veiem balenes al Garraf?. (2017). Anèl·lides, Serveis Ambientals Marins. (Consulta 21/06/2018). https://anellides.com/blog/per-que-veiem-balenes-al-garraf

(2)National Audubon Society. (2002). Guía de los mamíferos marinos del mundo. Barcelona, Espanya: Ediciones Omega.

(3)Memoria 2017. Descripción y resultados. Proyecto Rorcual. Estudio de ballenas en aguas catalanas. Asociación Edmaktub (Barcelona).

(4)Cetáceos. Equinac (Almería). (Consulta 22/06/2018) https://asociacionequinac.org/cetaceos

(5)The IUCN Red List of Threatened Species. Internacional Union for Conservation of Nature. (Consulta 23/06/2018) http://www.iucnredlist.org/

(6)Ballenas. Green Peace. (Consulta 23/06/2018). https://es.greenpeace.org/es/trabajamos-en/oceanos/ballenas/

(7)Cetacis del Mediterrani. Associació Cetàcea (Barcelona). (Consulta 23/06/2018). http://www.associaciocetacea.org/conservacio/especies-del-mediterrani/cetacis/

(8) Medio ambiente protege las orcas del Estrecho y el Golfo de Cádiz. Notícia del 17/05/2017 a Radio Huelva. (Consulta 25/06/2018). http://cadenaser.com/emisora/2017/05/17/radio_huelva/1495026127_967877.html

(9)El tráfico marítimo mata cada año 40 cetáceos en el Mediterráneo. Notícia del 26/07/2017 a WWF. (Consulta 25/06/2018). https://www.wwf.es/?uNewsID=44760

(10)Cetáceos en peligro: morir de ruido. Ajuntament de Barcelona. (Consulta 25/06/2017). http://ajuntament.barcelona.cat/benestaranimal/es/noticia/cetaceos-en-peligro-morir-de-ruido_576317