Coneixes les gorgònies?

Anèl·lides Biologia Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

Les gorgònies del Mediterrani, actuacions per la seva conservació

Les gorgònies, també conegudes com a “ventalls de mar”, són colònies de pòlips que es desenvolupen en un resistent esquelet format per gorgonina, una proteïna que segreguen per créixer com a estructura, i que els permet disposar d’una major àrea per captar el plàncton del que s’alimenten. Formen part del gènere d’Octocorals, pertanyent a la família Gorgoniidae. Compten amb una estructura ramificada i en forma de ventall en gran part de les espècies existents. La seva grandària és variable, com passa amb altres espècies que es troben al fons dels oceans. En aquest cas concret poden assolir els 2 m d’amplada i alçada.

En el Mediterrani veiem espècies diferents, les més conegudes són:

Eunicella cavolinii

Coneguda com a Gorgònia groga, pot arribar a mesurar fins 50 cm de llarg i la trobem entre 10 m i 30 m en parets verticals, encara que s’han arribat a trobar a 100 m.

S’alimenten capturant organismes planctònics gràcies als seus pòlips. A més, es reprodueixen mitjançant ous que surten al medi marí, d’ells naixeran larves planctòniques que aniran viatjant per l’aigua fins que s’assentin i es converteixin en adultes.

 

 

 

 

 

 

Eunicella singularis

Coneguda com a Gorgònia blanca, pot arribar a mesurar fins 70 cm de llarg. La trobem entre 15 m i 30 m en superfícies rocoses o fons de sorra, encara que s’han arribat a trobar a 56 m.

Dins d’aquesta espècie trobem sexes separats i la reproducció es produeix mitjançant ous que surten al medi, dels quals neixen larves planctòniques.

Entre les diverses espècies de gorgònies mediterrànies, estudis científics han demostrat que Eunicella singularis és de les que ofereixen més resistència i capacitat de regeneració davant l’augment de la temperatura del mar.

 

 

 

 

 

Eunicella verrucosa

Coneguda també com a Gorgònia blanca, pot arribar a mesurar fins a 80 cm de llarg. La podem trobar a partir de 20 metres de profunditat fins a 200 metres.

Una de les seves estratègies per alimentar-se és col·locar-se de forma perpendicular a la corrent per poder captar millor l’aliment present a l’aigua.

Segons la UICN aquesta espècie a Espanya es troba en situació vulnerable, per tant, s’enfronta a un risc d’extinció alt.

 

 

 

 

 

 

Leptogorgia sarmentosa

Coneguda com a Gorgònia taronja, encara que a vegades és de color groc, pot arribar a mesurar fins a 100 cm encara que s’acostumen a trobar d’entre 20 cm i 60 cm. Normalment viuen a uns 15-30 metres de profunditat, en zones fosques i rocoses, encara que s’han arribat a trobar a 10 metres i fins a 250 metres de profunditat.

A sobre d’aquestes gorgònies és possible trobar animals com el nudibranqui Tritonia nildsodhneri o el gasteròpode Neosimnia spelta, que s’alimenta dels seus pòlips.

 

 

 

 

 

Paramuricea clavata

Coneguda com a Gorgònia vermella, pot arribar a mesurar fins a 100 cm de llarg. Viu tant en fons rocosos, com en parets rocoses o dins de coves. Normalment en zones més aviat fredes, des de 15-20 metres fins a 100 metres. A més, les trobem fixades al substrat i a favor del corrent.

Per arribar a la mida màxima necessiten créixer durant 10-15 anys, podent arribar a l’edat de 20 anys. Per altra banda, a causa de la manca de llum natural o artificial és probable que es vegin de color violeta o grisenc, sobretot dins de les coves. Si es treuen de l’aigua perden el color.

 

 

 

 

 

 

Actuacions per la seva conservació al Mediterrani

Actualment, dins del territori espanyol s’estan duent a terme accions per la conservació dels hàbitats marins del Mediterrani, ja sigui per la conservació de la biodiversitat, estudis dels impactes del canvi climàtic o de la reducció dels impactes antropogènics. Alguns d’aquests projectes se centren en concret en la recuperació i conservació de gorgònies.

El projecte s’inicià a finals de 2020 quan va arribar al grup de recerca d’ecosistemes bentònics en un ocèa canviant de l’ICM-CSIC un video enregistrat per un bussejador de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques. Davant de l’alt interès ecològic dels fons dominats per gorgònies als ecosistemes urbans de Barcelona, bussejadors voluntaris i personal científic es van unir per estudiar aquests fons i desenvolupar tècniques de restauració activa. Al 2022 el projecte va comptar amb el recolzament de NAOS-Bioderma. Al 2023 NAOS-Bioderma va tornar a recolzar el projecte a través de Belong to Sea i també Marina92. Al 2024 va recolzar el projecte DSV a través de Belong to Sea.

Bibliografia