Coneixes les gorgònies?

Les gorgònies del Mediterrani, actuacions per la seva conservació

Les gorgònies, també conegudes com a “ventalls de mar”, són colònies de pòlips que es desenvolupen en un resistent esquelet format per gorgonina, una proteïna que segreguen per créixer com a estructura, i que els permet disposar d’una major àrea per captar el plàncton del que s’alimenten. Formen part del gènere d’Octocorals, pertanyent a la família Gorgoniidae. Compten amb una estructura ramificada i en forma de ventall en gran part de les espècies existents. La seva grandària és variable, com passa amb altres espècies que es troben al fons dels oceans. En aquest cas concret poden assolir els 2 m d’amplada i alçada.

En el Mediterrani veiem espècies diferents, les més conegudes són:

Eunicella cavolinii

Coneguda com a Gorgònia groga, pot arribar a mesurar fins 50 cm de llarg i la trobem entre 10 m i 30 m en parets verticals, encara que s’han arribat a trobar a 100 m.

S’alimenten capturant organismes planctònics gràcies als seus pòlips. A més, es reprodueixen mitjançant ous que surten al medi marí, d’ells naixeran larves planctòniques que aniran viatjant per l’aigua fins que s’assentin i es converteixin en adultes.

 

 

 

 

 

 

Eunicella singularis

Coneguda com a Gorgònia blanca, pot arribar a mesurar fins 70 cm de llarg. La trobem entre 15 m i 30 m en superfícies rocoses o fons de sorra, encara que s’han arribat a trobar a 56 m.

Dins d’aquesta espècie trobem sexes separats i la reproducció es produeix mitjançant ous que surten al medi, dels quals neixen larves planctòniques.

Entre les diverses espècies de gorgònies mediterrànies, estudis científics han demostrat que Eunicella singularis és de les que ofereixen més resistència i capacitat de regeneració davant l’augment de la temperatura del mar.

 

 

 

 

 

Eunicella verrucosa

Coneguda també com a Gorgònia blanca, pot arribar a mesurar fins a 80 cm de llarg. La podem trobar a partir de 20 metres de profunditat fins a 200 metres.

Una de les seves estratègies per alimentar-se és col·locar-se de forma perpendicular a la corrent per poder captar millor l’aliment present a l’aigua.

Segons la UICN aquesta espècie a Espanya es troba en situació vulnerable, per tant, s’enfronta a un risc d’extinció alt.

 

 

 

 

 

 

Leptogorgia sarmentosa

Coneguda com a Gorgònia taronja, encara que a vegades és de color groc, pot arribar a mesurar fins a 100 cm encara que s’acostumen a trobar d’entre 20 cm i 60 cm. Normalment viuen a uns 15-30 metres de profunditat, en zones fosques i rocoses, encara que s’han arribat a trobar a 10 metres i fins a 250 metres de profunditat.

A sobre d’aquestes gorgònies és possible trobar animals com el nudibranqui Tritonia nildsodhneri o el gasteròpode Neosimnia spelta, que s’alimenta dels seus pòlips.

 

 

 

 

 

Paramuricea clavata

Coneguda com a Gorgònia vermella, pot arribar a mesurar fins a 100 cm de llarg. Viu tant en fons rocosos, com en parets rocoses o dins de coves. Normalment en zones més aviat fredes, des de 15-20 metres fins a 100 metres. A més, les trobem fixades al substrat i a favor del corrent.

Per arribar a la mida màxima necessiten créixer durant 10-15 anys, podent arribar a l’edat de 20 anys. Per altra banda, a causa de la manca de llum natural o artificial és probable que es vegin de color violeta o grisenc, sobretot dins de les coves. Si es treuen de l’aigua perden el color.

 

 

 

 

 

 

Actuacions per la seva conservació al Mediterrani

Actualment, dins del territori espanyol s’estan duent a terme accions per la conservació dels hàbitats marins del Mediterrani, ja sigui per la conservació de la biodiversitat, estudis dels impactes del canvi climàtic o de la reducció dels impactes antropogènics. Alguns d’aquests projectes se centren en concret en la recuperació i conservació de gorgònies.

Dins del territori català trobem accions com un estudi per reforestar el fons marí de gorgònies i espècies amenaçades a la ciutat de Barcelona. Aquest projecte liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) i la companyia Belong to Sea, té com a objectiu contribuir a analitzar i comprendre el fons marí de la capital catalana per millorar, preservar i augmentar la seva biodiversitat, i sensibilitzar la societat de la situació actual de mars i oceans. Actualment, es troba en un estadi inicial, però el projecte es durà a terme en tres fases per ajudar a incrementar les poblacions de gorgònies al litoral barceloní. En la primera fase estan havent-hi immersions per poder observar les poblacions. Una segona fase inclou el manteniment i la recuperació de les gorgònies als aquaris experimentals de l’ICM, i la tercera és el transport i devolució de les colònies de gorgònies al mar i el seguiment de les colònies recuperades i trasplantades per seguir-ne la supervivència i el creixement.

L’any passat, 2022, un equip del CEAB-CSIC va guanyar un premi de recerca per validar científicament una eina de gestió per restaurar els boscos de gorgònies del Parc Natural de les illes Medes. La seva proposta va ser: La conservació dels boscos de gorgònies a la reserva marina de les illes Medes davant el canvi climàtic: validació científica de la tècnica de poda de les branques mortes com a eina de gestió.

A l’any 2018 es va iniciar un projecte impulsat per equips experts de la Facultat de Biologia de la Universitat de Barcelona, el CSIC i la Universitat de Girona, en col·laboració amb confraries de pescadors, clubs de busseig i administració pública, entre d’altres participants; amb l’objectiu de reimplantar als fons marins les gorgònies capturades accidentalment per les xarxes de pesca a la costa mediterrània.

 

Bibliografia