El primer plàstic totalment sintètic es va fabricar a 1907, la baquelita, en aquella època va ser un gran invent a favor del medi ambient, ja que aquest permetria no utilizar més marfil per elaborar boles de billar, ni més closques de tortugues per fer pintes, entre de moltes altres. El que no es van imaginar va ser que un segle després la solució seria la causa d’una catàstrofe tan gran com la que està afectant als nostres oceans, les anomenades illes de plàstic.
Actualment el plàstic té un paper molt important a les nostres vides degut a la seva fàcil manipulació i mal·leabilitat a múltiples escales amb un cost de producció molt baix. Tot i ser un derivat de matèries orgàniques naturals com l’aigua, el petroli o el carbó, també rep la seva forma mitjançant complexes processos químics. Això fa que el seu reciclatge i degradació sigui més complicat. El plàstic resulta un greu problema pel medi, ja que s’acumula i produeix danys als ecosistemes i éssers vius que l’habiten. S’estima que anualment uns 8 milions de toneladas de plàstics acaben als nostres mars i oceans, formant un 80% dels residus marins. Aquests són arrossegats pels agents meteorològics i les corrents, formant-se les ja conegudes, illes de plàstic.
En aquesta entrada aprofundim sobre que són les illes de plàstic, com es formen, els seus problemes ambientals i les possibles solucions.
Què són les illes de plàstic?
Aquestes illes de plàstic (“garbage patch”) són acumulacions de brossa no biodegradable que degut a l’efecte de les corrents oceàniques s’han anat agrupant fins a convertir-se amb el que avui en dia coneixem com a illes de brossa.
Al 1988 ja es predeia aquest problema mediambiental quan The National Oceanic and Atmospheric Administration o NOAA va realizar estudis mesurant els residus plàstics a l’Oceà Pacífic. Finalment a 1997 es va documentar la primera illa de brossa a l’Oceà Pacífic pel capità i oceanògraf Charles Moore.
Actualment existeixen 5 illes de brossa documentades als nostres oceans, tot i que existeixen altres de més petites com la que s’està formant al Mediterrani. Aquestes aglomeracions de plàstics s’han format per l’acció de les corrents i els vents, junt al vertit de brossa sense control per part dels països més industrialitzats.
Fotografia I: Concentració de residus plàstics
Com es formen?
La brossa és arrossegada per les corrents marines cap als vòrtex dels grans girs oceànics, on es van agrupant i acumulant formant-se les illes plàstiques. La brossa es va desintegrant per l’acció de les onades, el vent i el Sol, desencadenant la fragmentació en partícules més petites i més perjudicials pel medi. Aquestes es van aglomerant tant a la superfície com al fons marí, desencadenant així una contaminación gairebé irreversible del fons marí. Per això es pot deduir que a les zones on es troben els girs oceànics, es troben les grans taques de residus plàstics.
Fotografia II: Principals gir oceànics dels oceans del món, amb les principals illes de plàstic
Illes de plàstic documentades
- Illa de l’Oceà Pacífic Nord La illa més gran del món localitzada al nord del Pacífic, entre California i Hawaii, s’estima que mesura d’uns 700.000Km2 a 15 milions de km quadrats i conté al voltant de 100 milions de toneladas de brossa distribuït entra la superfície i el fons marí.
- Illa de l’Oceà Pacífic Sud Situada davant de les costes de Xile i Perú, és 8 cops més gran que Itàlia. Hi ha estudis que indiquen que aquesta illa és una fragment de la illa situada al Pacífic Nord.
- Illa de l’Oceà Atlàntic NordAquesta illa, la segona més gran, es va desplaçant de Nord a Sud degut al fenomen conegut com “El Niño”, el qual provoca una alteració a l’atmosfera i a l’oceà causant des de sequies fins a pluges intenses i un augment de la temperatura del mar. Estacionalment la seva localització varia uns 1600 km. Aquesta illa está composada de brossa similar a les localitzades a les zones de l’Oceà Pacífic e Índic.
- Illa de l’Oceà Atlàntic Sud A l’Atlàntic sud trobem l’altre illa, una de les més petites i es mou per la corrent de l’Atlàntic Sud. Situada entre SudAmèrica i el sud d’Àfrica. No hi ha molta informació sobre ella i no sol ser interceptada per les rutes comercials.
- Illa de l’Oceà Índic L’oceà índic és el que té menys quantitat d’éssers vius degut a la baixa concentració de fitoplàncton, però conté la major biodiversitat marina dels oceans. Recentment s’ha descobert un altre illa de residus plàstics relacionada amb les corrents i el gir oceànic que la rodeja. És menor que les esmentades, aquesta conté un número més elevat de partícules de polímers i de substàncies químiques. A diferència de la resta es tracta d’una taca discontínua de brossa composada principalment per microplàstics suspesos a la columna d’aigua i a la superfície del mar.
Les cinc illes esmentades anteriorment són les documentades, però la realitat és que s’han detectat altres de més petites com és el cas del Mar Mediterrani. El Mediterrani és una conca semitancada per el que l’aigua que es troba al mar triga al voltant de 100 anys en sortir a l’oceà Atlàntic. Alberga a prop del 7,5% de la vida marina del planeta que coneixem. És una de les zones més transitades i investigades del món, gràcies a això s’ha pogut detectar l’existència d’una gran taca de residus.
Per altra banda al 2013 es va detectar una petita illa de brossa al Àrtic, al mar de Barents, a prop del cercle polar Àrtic. Els residus que componen aquesta última provenen d’Europa i de la costa d’Amèrica del nord, que es desplacen al llarg de les corrents oceàniques fins al nord de Noruega.
Però la realitat és que no es pot assegurar les dimensions d’aquestes illes ja que es fa molt difícil accedir a elles amb vaixell o qualsevol altre tipus d’instrumental, degut a aquests plàstics fan malbé les hèlixs. Tampoc es pot saber la mida exacte mitjançant fotografies amb satèl·lits perquè no tots aquests plàstics estan surant a la superfície, pel que no es defineix una taca sòlida a tanta distància. Per altre banda, són illes inestables que van a la deriva relativament, pel que poden variar uns Kilòmetres de posició degut als vents, corrents i temporals. Una cosa és segura I és que la quantitat de plàstics augmenta a mesura que passen els mesos.
D’on provenen aquests plàstics de les illes?
A diferència del que molts pensen, la majoria d’aquestes tonelades no són ampolles i envasos sinó restes d’equips de pesca abandonats, dels quals el 46% són xarxes i, la resta, altres equips de pesca industrial, com cordes, trampes per a anguiles o gàbies, segons un estudi publicat al Scientific Reports.
És cert que el 94% dels fragments són microplàstics, però només representen el 8% de les tonelades totals, on aquests sí que provenen de la degradació de plàstics d’ús quotidià. Científics valoren que el 20% prové del tsunami de 2011 al Japó.
Quina problemàtica comporta?
Aquests microplàstics, són ingerits per els animals més petits que s’alimenten a prop de la superfície, als quals després són menjats pels seus depredadors de major mida, que també acaben afectats. A més, en molts dels equips de pesca abandonats, queden atrapades balenes, tortugues, foques i tot tipus d’animals. Es calcula que cada any els plàstics perjudiquen a 100.000 animals marins.
A això se li afegeix que aquests fragments plàstics desprenen substàncies tòxiques que afecten a l’aigua i als éssers vius que l’habiten, per conseqüència s’introdueixen a la cadena tròfica i poden acabar a la dieta.
Anàlisis recents demostren que hi ha zones on es troba més concentració de plàstic que de plàncton, ja que la gran concentració de plàstics impossibiliten la vida de fitoplàncton (plàncton fotosintètic). Malauradament les quantitats de deixalles abocades al oceà augmenten exponencialment i s’expandeixen a una velocitat vertiginosa.
Quines solucions es duen a terme?
Molts països han començat a prendre polítiques més restrictives en relació amb la producció de plàstics d’un sol ús, com és el cas de Canadà o Kènia. A més, s’han portat a terme moltes iniciatives com és la “Environmental Cleanup Coalition (Coalició per la Neteja del Medi Ambient)” o el laboratori Gyre Island, les quals han estat creades per l’empresa IBM, aquesta consisteix en la búsqueda i recollida de brossa mitjançant drons.
També està la duta a terme per Boyan Slat, des de l’organització “The Ocean Clean Up”, en la que es recull brossa de l’illa de plàstics del Pacífic, la qual consisteix en una sèrie de tubs formant una mena de canonada gegant la qual mitjançant la força del vent, les onades i les corrents va arrossegant el plàstic del mar, fent-ne més fàcil la seva recollida. Aquest sistema va ser anomenat Campió de la Terra ONU Medi Ambient 2014.
L’any 2017, la ONU Medi Ambient va llançar la seva campanya Mars Nets per inspirar als governs, les empreses i les persones a prendre mesures contra la contaminació pels plàstics.
També és cert que moltes empreses estan dedicant recursos a la millora d’aquesta problemàtica, alhora que els ciutadans, cada cop més, varien els seus hàbits quotidians per evitar el consum d’aquest gran mostra que ens persegueix, el plàstic.
Bibliografia
La isla de plástico del Océano Pacífico equivale a Francia, España y Alemania juntas y crece exponencialmente. 13/01/2020 https://www.lasexta.com/noticias/ciencia-tecnologia/isla-plastico-oceano-pacifico-equivale-francia-espana-alemania-juntas-crece-exponencialmente_201803225ab40c450cf208bc13d7cda5.html
¡1,6 millones de Km2 mide la isla de plástico en el océano! 13/01/2020 https://www.youtube.com/watch?v=kOYJSzpfipU
El primer sistema de limpieza de la Gran Isla de Basura ya está en el Pacífico. 13/01/2020
https://www.youtube.com/watch?v=M309EbkjOVI
Isla de plástico. 13/01/2020 https://www.greenteach.es/isla-de-plastico-del-pacifico-limpieza/
Obstáculos para limpiar la gran isla de basura del Pacífico. 13/01/2020 https://www.unenvironment.org/es/news-and-stories/reportajes/obstaculos-para-limpiar-la-gran-isla-de-basura-del-pacifico
Los grandes vertederos oceánicos. 13/01/2020 https://www.ecoportal.net/temas-especiales/estas-son-las-islas-de-plastico-que-contaminan-mares-y-oceanos/
Las 7 islas de plástico más grandes del mundo. 13/01/2020 https://www.revistagq.com/noticias/articulo/7-islas-de-plastico-mas-grandes-del-mundo
Isla de plástico: ¿qué es y cómo nos afecta? 13/01/2020 https://eacnur.org/blog/isla-de-plas
tico-que-es-tc_alt45664n_o_pstn_o_pst/
Concentració de residus plàstics 13/01/2020 https://www.bionaturex.es/
El “séptimo continente”: la misteriosa isla de plástico que flota en el Pacífico. 13/01/2020 https://www.infobae.com/2016/05/08/1809677-el-septimo-continente-la-misteriosa-isla-plastico-que-flota-el-pacifico/
Lo que el océano esconde. 13/01/2020 https://www.nationalgeographic.com.es/ciencia/grandes-reportajes/lo-que-el-oceano-esconde-2_8611/5
Mar de plástico. Una revisión del plástico en el mar. 10/03/20
Arquitectura a a deriva. Reciclado de los plásticos del oceano. 10/03/20
http://oa.upm.es/53980/1/TFG_Munoz_de_Solano_Sanchez_Sandra.pdf
la iila de plastic es formen amb les corrents
Exacte, tal com diem en aquest blog: són acumulacions de brossa no biodegradable que degut a l’efecte de les corrents oceàniques s’han anat agrupant fins a convertir-se amb el que avui en dia coneixem com a illes de brossa.