L’ozó és un gas a temperatura ambient, constituït per una molècula que conté tres àtoms d’oxigen (O3), aquesta és molt inestable, ja que es descompon fàcilment en oxigen molecular (02, el que respirem). Tot i això, és molt més soluble en aigua que l’oxigen (O2).
Té un olor peculiar, similar al que podem olorar quan estem davant d’una cascada, a dalt d’una muntanya, a la vora del mar o al camp després d’una tempesta eléctrica. A baixes concentracions és incolor, a diferència d’altes concentracions que és blau.
Primer contacte de la humanitat amb l’ozó
L’ozó es va descobrir per primer cop entre el 1783-1785 pel físic neerlandès Martinus van Marum mentre realitzava investigacions amb màquines electroestàtiques que generaven descàrregues elèctriques i que en contacte amb l’aire desprenien una olor característica.
La primera funció va ser desenvolupada per a l’eliminació de microorganismes a 1857.
La primera constància bibliogràfica de l’ús de l’ozó en medicina la trobem a la Primera Guerra Mundial (1914-1918), quan el doctor A. Wolff va fer cures amb ozó per netejar i desinfectar ferides sèptiques. Així doncs, parlem d’una molècula natural que junt amb l’aigua potable pot ser utilitzada com a sistema de neteja.
Com és produeix l’ozó en la natura?
L’ozó és una molècula que es produeix de forma natural a la natura, de moltes maneres diferents, però una de les més evidents és per l’efecte d’un llamp sobre l’aigua de mar i llacs. La descàrrega elèctrica dissocia les molècules d’aigua (H2O) alliberant l’oxigen i els hidrogens, agrupant conseqüentment 3 àtoms d’oxigen i formant ozó (O3).
De la mateixa manera també es produeix per l’oxidació de les algues que emergeixen després dels temporals, o a les crestes de les onades per exemple.
Per què és important l’ozó?
A l’ozó se’l considera la pell del planeta, ja que ens protegeix dels rajos ultraviolats, un gran exemple és la capa d’ozó, i perquè és l’encarregat de netejar l’aire del planeta. Degut a l’elevada oxidació que té aquesta molècula, és capaç d’oxidar a la seva forma més senzilla tals com la pols, bactèries, substàncies orgàniques/inòrganiques i molts components contaminants.
L’ozó actua com a filtre o escut protector de les radiacions nocives i d’alta energia que arriben a la Terra i permet que en passin d’altres com l’ultraviolat d’ona llarga. Aquesta radiació ultraviolada és la que permet la vida al planeta, ja que permet que es dugui a terme la fotosíntesi del regne vegetal, que es troba en la base de la piràmide tròfica.
Com apliquem l’ozó a dia d’avui?
L’ozó es coneix per la seva acció bactericida, germicida, fungicida i desodorant. L’acció microbicida és la propietat més utilitzada de l’ozó i per la qual se li atribueixen més aplicacions. L’ozó, per les seves propietats antioxidants, es pot considerar un dels agents microbicida més ràpid i eficaç que es coneix. La seva acció posseeix un gran espectre que engloba l’eliminació de bacteris, virus, fongs i espores.
Per això s’utilitza per a blanquejar, desinfectar i eliminar microorganismes de l’aire, com per exemple d’hospitals i sales d’operacions, i de fonts d’aigua de sistemes municipals, piscines, spas, etc.
A nivell industrial es fa servir per desinfectar i, en alguns casos, purificar els productes de la indústria, com per exemple per desinfectar fàbriques d’aliments, residències, per eliminar bacteris i fongs dels aliments.
Però una de les principals aplicacions de l’ozó es troba en el tractament de les aigües: la potabilització de les aigües amb ozó es fa servir des de fa molt de temps. Té com a missió principal desinfectar i millorar les condicions organolèptiques de l’aigua. No actua solament com a desodorant i oxidant de substàncies orgàniques dissoltes, sinó que també com a esterilitzant.
Per altre banda trobem aplicacions en el camp de la medicina i s’anomena ozonoterapia, on té moltes aplicacions diferents, un exemple és l’ús del seu alt poder cicatritzant.
Però és més, l’ozó ja ha arribat a casa nostre. A dia d’avui ens ofereixen l’opció d’eliminar tot tipus de producte químic de casa nostre per netejar i desinfectar tot el que cal a la llar mitjançant aigua amb ozó. Parlem d’eliminar els productes químics que fem servir per netejar qualsevol superfície, inclosos els detergents i suavitzants utilitzats a la rentadora.
Què suposa això per els nostres oceans?
Milions de litres anuals d’aigua contaminada per productes químics que ja no arriben als nostres mars i oceans, i a conseqüència un cicle de l’aigua, el qual ingerim, menys contaminat.
Disminució de l’eutrofització produïda a rius degut a l’augment de fósfor, que deriva de tots aquests productes químics que acabem avocant després de netejar.
I per últim, però no menys important, l’eliminació dels plàstics d’un sol ús amb els que venen envasats tots aquells productes químics necessaris per la higiene diària a les nostres cases.
Podríem acostumar-nos a aquest model?
Exemples de noticies relacionades amb l’utilització d’ozó
https://www.youtube.com/watch?v=MvRM2SsIJCU
https://publicacions.iec.cat/repository/pdf/00000004/00000053.pdf
Bibliografia
El uso efectivo del ozono en agua embotellada 10/03/20
https://sistemamid.com/panel/uploads/biblioteca/2015-03-21_03-32-15117525.pdf
Remoción de la materia orgánica y toxicidad en aguas residuales hospitalarias aplicando ozono 10/03/20
http://www.bdigital.unal.edu.co/31561/
Ozonització 20/03/20
Deixeu un comentari