Penseu en una platja, que us ve al cap?

Pot ser penseu en una platja amb edificis a primera línia de mar, amb un passeig marítim; però pot ser que us imagineu una platja sense edificis pròxims, amb dunes i vegetació associada. Aquestes últimes són les platges naturals i les seves dunes tenen una gran importància mediambiental.

Què són les dunes?

Les dunes són acumulacions de sorra que es formen quan els grans de sorra són desplaçats pel vent i s’acumulen al voltant d’un cos més gran amb el qual topen, com un tronc, una pedra, una planta, etc.

Amb el temps, diferent flora pot anar cobrint la duna fent que la sorra que forma la duna quedi més o menys fixa. Podríem dir llavors, que la formació d’una duna és necessari la interacció de vent, sorra i vegetació fins a arribar a un equilibri que permeti el correcte funcionament d’aquests ecosistemes costaners.

Importància de les dunes

Les dunes són la primera defensa que tenim contra els temporals, ja que conformen una barrera natural que protegeix tot el que hi ha darrere d’elles, com poblacions, camps de cultiu, aiguamolls, etc.

Si ens centrem en la seva importància ambiental, la seva funció és actuar com a reservori de sorra permetent que les platges es regenerin de manera natural. És per aquest motiu que les platges artificials requereixen infraestructures i intervencions antròpiques per a poder mantenir la sorra a la platja. A més alberguen una gran biodiversitat amb espècies específiques que són úniques d’aquests ecosistemes.

Aquestes formacions de sorra són ecosistemes molt fràgils que cal conservar per la seva gran importància ambiental, és per això que és fonamental que a les platges on hi ha dunes es camini pels camins senyalitzats i no s’entri en la zona restringida per a permetre l’existència d’aquestes i de la flora i fauna que habiten en elles.

Adaptacions de la vegetació

Les dunes són un ambient especialment hostil per a la vegetació, les plantes que habiten en elles han d’estar adaptades a unes condicions ambientals extremes com el vent, la deficiència de nutrients, l’alta salinitat del sòl, les temperatures elevades, l’alta insolació i l’escassetat d’aigua entre altres.

Per a viure en la sorra les plantes han desenvolupat diferents estratègies com per exemple arrels llargues i molt ramificades per a fixar-se en el sòl, fulles estretes i/o punxegudes per a evitar la pèrdua d’aigua, pèls per a tenir una superfície d’absorció de l’aigua major.

 

 

Bibliografia