Què succeeix amb els cavallets de mar a l’Europa occidental i meridional?
La davallada de les poblacions de cavallets de mar ha estat motiu de preocupació mundial des de la dècada de 1990. A Europa, les poblacions d’Hippocampus guttulatus i d’Hippocampus hippocampus semblen estar disminuint a causa de la degradació de l’hàbitat, la pressió pesquera i la contaminació, entre d’altres. Els casos del Mar Menor (Espanya), de Ria Formosa (Portugal) i del Mar Piccolo di Taranto (Itàlia) reflecteixen aquesta recessió.
Mar Menor
El Mar Menor és una llacuna costanera salina de 135 km² situada a la Regió de Múrcia, separada del mar Mediterrani per una franja arenosa de 22 km de llargada coneguda com La Manga. Aquesta permet la comunicació amb el mar obert a través d’una entrada natural, Las Encañizadas, i dos canals artificials, El Estacio i la Gola de Marchamalo (Fig. 1).
Figura 1. Mapa de la llacuna del Mar Menor. Font: Google Earth.
En les darreres dècades aquesta massa d’aigua va patir diversos impactes importants que van afectar negativament la població d’H. guttulatus:
Un estudi publicat l’any 2023 va portar a terme un seguiment durant 10 anys per analitzar com aquests esdeveniments van afectar els cavallets de mar de musell llarg. Els resultats van mostrar una davallada poblacional del 99% únicament en 5 anys (2015 – 2020).
H. guttulatus va demostrar una capacitat de resiliència important, recuperant-se un cop finalitzada l’explotació pesquera així com després del primer episodi de contaminació l’any 2016, gràcies a les seves altes taxes de creixement, maduresa a edats primerenques i cicles curts generacionals. Però també va mostrar una elevada vulnerabilitat a impactes com la pesca i la pressió humana, els episodis d’hipòxia i la destrucció de l’hàbitat.
Mar Piccolo di Taranto
H. guttulatus presentava una de les poblacions més grans del mar Mediterrani al Mar Piccolo di Taranto, una llacuna marina de 20,63 Km2 ubicada al sud-est d’Itàlia, a l’extrem nord del Golf de Taranto (Mar Jònic) (Fig. 2). 
Figura 2. Mapa de la llacuna del Mar Piccolo di Taranto. Font: Google Earth.
En aquest lloc, la combinació de diversos factors va crear un espai ideal per l’alimentació, el refugi i la reproducció dels cavallets de mar, com ara la presència d’indústries que redueixen el turisme, de muscleres que dificulten l’ús de la pesca d’arrossegament o l’elevada quantitat de nutrients, que augmenta les poblacions de crustacis de les quals s’alimenten els cavallets. No obstant això, a la primavera de 2016 es va registrar una forta davallada en l’abundància d’individus.
En un estudi portat a terme l’any 2021, es van fer censos visuals subaquàtics (2011-2019) i qüestionaris a persones directament vinculades amb la mar (pescadors/es, bussejadors/es, investigadors/es…) per determinar possibles causants de la davallada. Els resultats van indicar una disminució de densitat a partir del 2015, afectant aproximadament el 90% de la població, amb la pesca i el tràfic il·legal com a principals factors causals.
Ria Formosa
La llacuna de Ria Formosa és un Parc Natural, situat al sud de Portugal, considerat un ecosistema molt productiu amb un paper important en l’economia de la regió (Fig. 3). S’ha documentat que aquesta llacuna presentava les poblacions de cavallets de mar més denses mai registrades a escala mundial entre el 2000-2002, tant d’H. guttulatus com d’H. hippocampus.
Figura 3. Mapa de la llacuna de Ria Formosa. Font: Google Earth.
Tanmateix, un estudi de 2021 va estimar una reducció del 90% per a H. guttulatus i d’un 67% per a H. hippocampus del 2001 al 2018. Es van considerar les següents possibles causes de la davallada:
Conclusions
Així doncs, la supervivència dels cavallets de mar en aquests indrets dependrà de la nostra capacitat per limitar els impactes sobre el seu hàbitat, ja que, en cas contrari, podrien acabar desapareixent. En aquest context, es posa de manifest la urgència d’implementar accions efectives per fer front a les amenaces existents i contribuir a la conservació d’aquestes espècies, així com la importància d’un seguiment continu i exhaustiu d’aquestes.
Bibliografia
Abdul Malak, D., Livingstone, S. R., Pollard, D., Polidoro, B. A., Cuttelod, A., Bariche, M., Bilecenoglu, M., Carpenter, K. E., Collette, B. B., Francour, P., Goren, M., Kara, M. H., Massutí, E., Papaconstantinou, C., & Tunesi, L. (2011). Overview of the conservation status of the marine fishes of the Mediterranean Sea. IUCN. https://iucn.org/resources/publication/overview-conservation-status-marine-fishes-mediterranean-sea
Correia, M. (2021). Monitoring of Seahorse Populations, in the Ria Formosa Lagoon (Portugal), Reveals Steep Fluctuations: Potential Causes and Future Mitigations. Proceedings Of The Zoological Society, 75(2), 190-199. https://doi.org/10.1007/s12595-021-00394-2
Peiffer, F., Assis, J., Lima, A. R. A., Henriques, S., Pardal, M. A., Martinho, F., Gonçalves, J. M., Gonçalves, E. J., Correia, M., & Silva, G. J. F. (2025). Projected climate change and limited dispersal potential threaten the seahorse species Hippocampus hippocampus and Hippocampus guttulatus. Marine Biology, 172(9). https://doi.org/10.1007/s00227-025-04717-1
Pierri, C., Cardone, F., Corriero, G., Lazic, T., Quattrocchi, F., Alabiso, G., & Gristina, M. (2021). Density Decline in a Mediterranean Seahorse Population: Natural Fluctuations or New Emerging Threats? Frontiers In Marine Science, 8. https://doi.org/10.3389/fmars.2021.692068
Vivas, M., Peñalver, J., Oliver, J. A., Giraldo, J. D. L., & Mena, C. (2023). Population dynamics of the long‐snouted seahorse (Hippocampus guttulatus Cuvier, 1829) in the Mar Menor coastal lagoon. Journal Of Fish Biology, 104(1), 163-170. https://doi.org/10.1111/jfb.15564
