La lapa Patella Ferruginea

Descripció de l’espècie

La Patella ferruginea és un mol·lusc endèmic del Mediterrani occidental. La seva distribució s’ha restringit a algunes zones del Mediterrani occidental, com la costa nord de l’Àfrica i les illes de Còrsega i Sardenya a Itàlia. Aquesta espècie habita les zones de la franja mesolitoral amb substrat rocós i pendent moderadament inclinat. La seva closca és cònica amb base ovalada i costelles radials, i mesura entre 40 i 80 mil·límetres. El seu color exterior varia entre tons marrons i vermells, mentre que la part interna és blanquinosa i lluent. 

La Patella ferruginea és un organisme sedentari i s’adhereix a les roques mitjançant un peu musculós de color gris. La seva alimentació és herbívora i es basa en microalgues i altres organismes que formen biofilms a les roques. Té un creixement lent i una longevitat superior als 12 anys. Els exemplars més petits són mascles i poden canviar de sexe a femella a mida que creixen. La reproducció es produeix per fecundació externa a la tardor, i és necessari que hi hagi una densitat mínima de mascles i femelles per garantir la reproducció suficient per a la supervivència de l’espècie.

Foto 1: https://www.juntadeandalucia.es/medioambiente/portal/documents/20151/430738/patella.JPG/b279f05d-ba47-3859-3968-9fd6bc8508ce

Amenaces i impactes

Aquesta espècie de Patella, al igual que moltes altres espècies, es troba amenaçada per diversos factors que posen en perill la seva supervivència i conservació. 

Les causes de l’extinció d’aquesta espècie són principalment d’origen humà, incloent el  desenvolupament costaner que destrueix el seu hàbitat i la recol·lecció d’aquesta espècie per part dels humans, ja sigui per consum, ús com a esquer o col·leccionisme. A causa de la seva closca il·lustre, hàbitat intermareal i la seva gran mida, l’espècie ha estat recol·lectada pels humans des del Paleolític.

Al litoral de Ceuta, es va comprovar que les àrees amb alts nivells d’estrès antropogènic comptaven amb les densitats de població més baixes i exemplars més petits d’aquesta espècie. Teòricament, la zona del port és la més exposada a la pressió antropogènica, però les majors densitats de la lapa van ser trobades a l’interior d’aquest ja que, tot i estar afectat per la pressió humana i ser una zona amb poc moviment d’aigua, no és un lloc atractiu per a que les persones puguin recollir aquest animal. 

Una altra amenaça per a la Patella Ferruginea és l’augment de les temperatures i l’acidificació  de mars i oceans, degut al canvi climàtic. D’una banda, afecta a la capacitat de les lapes per construir les seves conques de CaCO3 i per tant, posa en perill la seva supervivència. D’altra banda, un estudi publicat per la Revista de Investigación Marina afirma que s’han detectat diferències estacionals en la taxa de creixement d’aquests organismes. Aquesta és major a l’hivern i primavera i menor a l’estiu i tardor. Es planteja que la menor taxa de creixement durant els mesos d’estiu pot ser deguda a l’estrès tèrmic dels organismes per les altes temperatures, i de cara a la tardor estaria més relacionat a èpoques de maduració de l’espècie.

Foto 2: https://3.bp.blogspot.com/-a-vESoQogtA/WmRpfpwvMfI/AAAAAAAAAcI/oBqgMQbZ0dwyACIN2ouftotfpvwVFCXVQCLcBGAs/s1600/pagellida1.jpg

Estat de conservació i grau de protecció

La Patella ferruginea es troba en un estat crític de conservació amb una disminució significativa de la seva població a tot el seu àmbit de distribució. Les costes europees tenen una presència pràcticament extingida d’aquesta espècie, mentre que les poblacions més saludables es troben al litoral del Magreb. A la Península Ibèrica, la seva presència es limita a la part més meridional, des del Cabo de Palos fins a l’Estret de Gibraltar, amb baixa densitat i distribució fragmentada.

A nivell internacional, la Patella ferruginea es troba registrada des de maig de 1992, a l’Annex IV (Espècies d’animals i plantes d’interès comunitari que requereixen d’una protecció estricta) de la Directiva d’Hàbitats, que obliga als estats a establir una protecció estricta de l’espècie. Al novembre de 1996, va ser inclosa a l’Annex II (Espècie de fauna estrictament protegida) del Conveni de Barcelona, ratificat al Real Decreto i el BOE l’any 1999. Per últim, al desembre de 1996, es torna a nombrar a l’Annex II (Espècie de fauna estrictament protegida) del Conveni de Berna.8 En canvi, pel que fa a la llista vermella, la lapa es troba sense avaluar8.

A nivell nacional, aquesta lapa es troba en perill d’extinció segons el Catálogo Nacional de Especies Amenazadas. A més, la Patella ferruginea està protegida per la llei de Patrimoni Natural i Biodiversitat, que prohibeix la seva recol·lecció i comercialització des del 2007. Dins d’aquesta llei, es troba a l’Annex V i això indica que és una espècie que necessita una protecció estricta. L’any 2011 es va incloure al Real Decreto com a espècie en perill d’extinció que requereix un règim de protecció especial.8 

A més, a nivell autonòmic, es troba a la categoria de perill crític dins del Libro Rojo de los Invertebrados de Andalucía. 

Així doncs, la Patella ferruginea es troba en un estat crític. A Espanya, els treballs científics sobre la lapa han servit per a l’elaboració d’unes mesures de conservació i protecció com: 

Controls de seguiment de les poblacions, estudi cartogràfic de les àrees crítiques, elaboració de guies metodològiques específiques per poder conèixer com els canvis ambientals afecten la lapa, localització de zones de risc i especificacions actualitzades de les possibles amenaces i augment de recerca sobre les causes no naturals de mort dels individus. En resum, es vol protegir l’espècie, el seu hàbitat i augmentar la seva àrea de distribució.

Foto 3: CSIC. Patella Feruginea https://www.mncn.csic.es/docs/repositorio//es_ES//Blog/lote_patella_ferruginea_hidalgo_t.jpg

 

 

Bibliografia