Sabries dir quin és el peix més gran del món?

Anèl·lides Biologia Ciència ciutadana Comunicació Cultura Educació Educació ambiental Lleure Oceanografia Sense categoria

T’has preguntat mai quin és el peix més gran de l’oceà? Es tracta del majestuós Tauró Balena (Rhincodon typus), un gegant marí de dimensions impressionants i amb un patró de taques inconfusible! Tot i alimentar-se filtrant l’aigua com fan les balenes — característica que li confereix el nom — no és una balena, sinó un autèntic tauró!

 

Característiques

El tauró balena (Rhincodon typus, Smith 1828) és un peix pertanyent a la classe dels elasmobranquis [1], i es coneix per ser el peix més gran existent actualment (figura 1). De mitjana, aquests peixos poden arribar perfectament als 10 – 12m de llargària, però s’han arribat a veure de fins a 18,8 metres de llarg [2], l’equivalent a 4 cotxes disposats en fila!

Figura 1. Rhincodon typus. Crèdits: Ferran A. J. [13]

Els individus d’aquesta espècie es caracteritzen per la seva dermis de color blau marí visiblement puntejada per unes taques blanques ordenades en fileres. Aquest disseny pot recordar a una nit estrellada, motiu pel qual la seva imatge és tan aclamada en la indústria de l’art i la bellesa. Igual que les girafes, cada individu té un patró únic i singular [3].

 

Alimentació

Malgrat tenir un disseny tan cridaner, el tauró balena no és tòxic com altres peixos. De fet, tampoc no ens hem de deixar enganyar per la seva gran envergadura, ja que aquesta espècie no és perillosa per gairebé cap altre organisme, excepte pel plàncton. El tauró balena és un filtrador pelàgic expert [4], el que el fa inofensiu per nosaltres, els humans.

El tauró balena es desplaça la major part del temps de manera horitzontal, obrint la boca per filtrar el seu aliment (figura 2). No obstant, s’han vist casos en què el tauró pot col·locar-se de manera perpendicular a la superfície per succionar les seves preses [5-7] (figura 3), aturant el seu recorregut puntualment. Aquesta tècnica només es porta a terme quan la presa roman immòbil, es presenta en forma d’agregats o bé quan aquesta està atrapada. Un exemple d’aquest últim cas és al límit entre l’aigua i l’aire a la capa superficial del mar [8].

Figura 2. Rhincodon typus © IUCN Photo Library © Andre Seale [3]

Figura 3. Un tauró balena (Rhincodon typus) amb el cap cap al fons marí (a), fotografia del tauró balena alimentant-se per succió i envestida aproximadament un metre sobre el fons (b, c) a l’escull de Ningaloo Austràlia Occidental. Crèdits: Amy Beck [4].

 

Hàbitat

L’espècie Rhincodon typus es troba principalment en aigües oceàniques temperades (figura 4), però és capaç de submergir-se a profunditats on la temperatura és molt més baixa [9], havent arribat en un cas fins als 1928 m de fondària [14]. Els individus d’aquesta espècie es mouen lentament, però poden arribar a recórrer grans distàncies, arribant a una taxa mitjana de 28km/dia [15].

Figura 4. Mapa de distribució del tauró balena (Rhincodon typus) en color marró [3].

 

Conservació

El tauró balena està classificat com espècie en perill a la llista vermella de la IUCN (International Union for Conservation of Nature) [10], ja que la població global de l’espècie s’ha reduït més del 50% en els últims 75 anys [3]. Malgrat que és perseguit per les pesqueries de molts països i és víctima del bycatch, la seva explotació no s’atribueix al món gastronòmic, sinó a l’ecoturisme [11]. Això es donaria, principalment, a l’alt carisma de l’espècie, el que, d’altra banda, també el converteix en una espècie bandera1 en l’àmbit de la conservació marina [10]. El tauró balena no només atrau els turistes, sinó que també es troba al punt de mira dels científics que l’estudien, ja que un dels majors misteris de l’espècie és la seva reproducció: actualment, els registres del procés d’aparellament d’aquest peix són ben escassos, el que dificulta encara més la seva conservació.

 

Bibliografia

  1. Worms – world register of marine species – Rhincodon typus smith, 1828. Available at: https://www.marinespecies.org/aphia.php?p=taxdetails&id=105847 (Accessed: 07 August 2025).
  2. McClain, C.R. et al. (2015) ‘Sizing Ocean Giants: Patterns of intraspecific size variation in marine megafauna’, PeerJ, 3. doi:10.7717/peerj.715.
  3. The IUCN Red List of Threatened Species. Available at: https://www.iucnredlist.org/search?ei=TkH6T-X9ENK4hAe3upTSBg&hl=en&ie=UTF-8&page=1553&q=Aprasia+aurita&sa=X&tbm=shop&ved=0CAkQ_AUoBA (Accessed: 07 August 2025).
  4. Read, T.D. et al. (2017) ‘Erratum to: Draft sequencing and assembly of the genome of the world’s largest fish, the whale shark: Rhincodon typus Smith 1828’, BMC Genomics, 18(1). doi:10.1186/s12864-017-4138-z.
  5. Clark, E. and Nelson, D.R. (1997) ‘Young Whale Sharks, Rhincodon typus, feeding on a copepod bloom near La Paz, Mexico’, Environmental Biology of Fishes, 50(1), pp. 63–73. doi:10.1023/a:1007312310127.
  6. Rohner, C.A. et al. (2015) ‘Whale sharks target dense prey patches of sergestid shrimp off Tanzania’, Journal of Plankton Research, 37(2), pp. 352–362. doi:10.1093/plankt/fbv010.
  7. Rohner, C.A. and Prebble, C.E. (2021) ‘Whale shark foraging, feeding, and diet’, Whale Sharks, pp. 153–180. doi:10.1201/b22502-8.
  8. D’Antonio, B., Barry, C. and Beck, A. (2024) ‘Whale Shark (Rhincodon typus) observed gulping on the seafloor at Ningaloo Reef Aggregation Site’, Marine and Freshwater Behaviour and Physiology, 57(4–6), pp. 51–55. doi:10.1080/10236244.2024.2379975.
  9. Wilson, S.G. et al. (2005) ‘Movements of Whale Sharks (Rhincodon typus) tagged at Ningaloo Reef, Western Australia’, Marine Biology, 148(5), pp. 1157–1166. doi:10.1007/s00227-005-0153-8.
  10. Association), S.P. (Marine M. and Norman, B. (2016) The IUCN Red List of Threatened Species, IUCN Red List of Threatened Species. Available at: http://www.iucnredlist.org/details/19488/0 (Accessed: 07 August 2025).
  11.  Rowat, D. and Brooks, K.S. (2012) ‘A review of the Biology, Fisheries and Conservation of the Whale Shark Rhincodon typus’, Journal of Fish Biology, 80(5), pp. 1019–1056. doi:10.1111/j.1095-8649.2012.03252.x.
  12. Seryi (2022) Qué son las especies Bandera y ejemplos de las más conocidas, CuidaelMedioAmbiente. Available at: https://www.cuidaelmedioambiente.com/que-son-las-especies-bandera/ (Accessed: 07 August 2025). 
  13. AJ, F. (2025) Whale Shark (Rhincodon typus), MINKA. Available at: https://minka-sdg.org/observations/516979 (Accessed: 07 August 2025). 
  14. Tyminski JP;de la Parra-Venegas R;González Cano J;Hueter RE; (no date) Vertical movements and patterns in diving behavior of whale sharks as revealed by pop-up satellite tags in the eastern Gulf of Mexico, PloS one. Available at: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/26580405/ (Accessed: 07 August 2025). 
  15. Hueter, R.E., Tyminski, J.P. and de la Parra, R. (2013) Horizontal movements, migration patterns, and population structure of whale sharks in the Gulf of Mexico and northwestern Caribbean Sea, PloS one. Available at: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC3749210/ (Accessed: 07 August 2025).

 

Glossari:

 1 Espècie bandera: es diu d’aquella espècie la qual el seu carisma atrau el suport del públic o gubernamental per la implementació i desenvolupament de programes de conservació que involucren a la mateixa i a espècies menys carismàtiques amb les que pugui estar associada [12].

 

Autora: Marina Miras