Saps què és la selecció natural?

Biologia Comunicació Anèl·lides Oceanografia Educació ambiental Cultura Educació Sense categoria Ciència ciutadana Lleure

Al planeta Terra existeixen milions d’espècies diferents, cadascuna adaptada al seu hàbitat i entorn. Les girafes tenen el coll llarg per arribar a les fulles més altes dels arbres i els eriçons tenen espines per defensar-se de qui se’ls vol menjar. Ara bé, com s’ho fan les girafes per tenir el coll tan llarg? O com saben els eriçons que s’han de protegir dels depredadors? Què fa que les espècies estiguin tan ben preparades per a la vida? La resposta a totes aquestes preguntes és la selecció natural!

Què és la selecció natural?

La selecció natural és el procés pel qual els organismes millor adaptats a l’entorn segueixen existint, vers els que no ho estan, els quals s’acaben extingint.

Aquells individus millor adaptats seran qui deixaran la seva empremta a la següent generació, la qual, alhora, tindrà els gens heretats del seu progenitor, el que li ajudarà a ser més resilient front les amenaces de la vida i a tenir major èxit reproductiu, i així contínuament.

Aquest cicle o selecció dels organismes millor adaptats és la selecció natural, i la capacitat d’adaptació o resistència front les amenaces rep el nom de fitness.

Com actua la selecció natural?

Per què la selecció natural actui, és necessari que es donin tres factors:

  • Variabilitat dels trets: la selecció natural només pot actuar si hi ha diferències entre individus.
  • Heretabilitat dels trets: si no hi ha herència dels gens d’interès, la selecció natural no pot actuar. Perquè la selecció natural tingui efecte, els trets avantatjosos han de ser heretats.
  • Supervivència i reproducció no aleatòria: els individus més ben adaptats es reprodueixen més i els menys adaptats disminueixen fins a poder desaparèixer. Tot i això, factors aleatoris poden permetre que alguns individus menys adaptats també sobrevisquin i es reprodueixin.

En resum, l’objectiu de tots els organismes és deixar descendència per tal que els seus gens passin a les següents generacions. Per tant, el tret més avantatjat és el que es torna més comú (abundant) a la població.

Tipus de selecció natural

Segons com alteri la freqüència (és a dir, l’abundància) dels trets, la selecció natural pot ser:

  • Direccional: actúa cap a una única direcció, és a dir, que actua a favor d’un dels trets. Se sol donar en ambients canviants.
  • Estabilitzadora: es dona quan els trets afavorits són els intermedis, és a dir, els que no es troben en un extrem ni en un altre. 
  • Disruptiva: és el cas contrari de l’estabilitzadora. Afavoreix els trets que es troben als extrems, i els menys adaptats són els que es troben en un punt entremig. Aquesta polarització de trets és tan important que, de vegades, fins i tot es poden acabar convertint en dues espècies diferents, procés que rep el nom d’especiació.

Segons el motiu pel qual actuï la selecció natural, podem trobar els següents tipus:

  • Relaxada: se sol donar quan es dona un canvi ambiental i els trets que anteriorment eren ventatjosos ara es tornen obsolets. Existeixen alguns peixos que segons les característiques del seu entorn, canvien la seva aparença (figura 1).

Figura 1. Exemple de selecció relaxada, abans (esquerra) i després (dreta) que canviés l’entorn. Font: https://pubmed.ncbi.nlm.nih.gov/19500875/

  • Sexual: en moltes espècies animals, la tria de parella no és aleatòria: un sexe selecciona l’individu de l’altre sexe que presenta trets avantatjosos per a la reproducció, com força, coloració vistosa o cant intens. Aquest procés afavoreix trets extrems i constitueix una selecció disruptiva. Tanmateix, aquests mateixos trets poden ser perjudicials perquè també atreuen depredadors.
  • Selecció per parentesc: es produeix quan un individu promou la reproducció d’un familiar, fins i tot sacrificant la seva pròpia supervivència. L’objectiu és assegurar que els seus gens continuïn en generacions futures, ajudant els parents perquè puguin créixer, reproduir-se i transmetre els trets compartits.
  • Selecció de grup: Aquest tipus de selecció actua quan es busca la supervivència a nivell de grup, més que a nivell individual. Un exemple són les formigues, les quals busquen la supervivència de la seva reina.

Per últim, també existeixen seleccions que no són naturals:

  • Artificial: es tracta de la cria intencional per la creació d’individus amb combinacions de trets predefinides. L’exemple més clar és la tria dels gossos que presentin les qualitats que es desitgen pel cadell (figura 2). Aquesta NO és un tipus de selecció natural, ja que ve causada pels humans.

Figura 2. Exemple de com seleccionant els diferents caràcters que volem es poden arribar a observar grans diferències entre l’aspecte de l’individu original i els actuals. Font: https://evolution.berkeley.edu/evidencias-de-la-evolucion/seleccion-artificial/

  • Antropogènica: de la mateixa forma que la artificial, aquesta també ve generada pels humans. No obstant, la diferència entre ambdues és que l’antropogènica actua de manera que s’eliminen els individus més grans. Un exemple n’és la pesca. En capturar sempre els individus més grans, això afavoreix que només els peixos petits arribin a reproduir-se. Per tant, seran els gens associats a una mida menor els que es transmetin més sovint, de manera que, generació rere generació, la mida mitjana dels peixos disminueix. Cada cop és més difícil trobar exemplars grans, i si aquesta selecció antropogènica continua, es pot arribar a un punt de no retorn en què ja no apareguin individus tan grans com abans. A més, els peixos grans tenen un creixement més lent i necessiten més temps per reproduir-se, cosa que incrementa encara més les probabilitats de ser pescats abans d’arribar-hi.

Figura 3. Il·lustració que mostra el tamany dels peixos abans (I), just després (II) i molt després de la pesca dels individus grans (III). Font: https://www.indagacao.com.br/2022/12/a-figura-representa-tres-momentos-sucessivos-da-populacao-adulta-de-uma-determinada-especie-de-peixe-em-uma-regiao-na-qual-ha-atividade-pesquisara.html

Bibliografia