Poseidon: protegint el pulmó del Mediterrani

Sota les aigües del Mediterrani s’hi amaga un dels ecosistemes marins més valuosos: les praderies de posidònia. Aquesta planta marina, de nom científic Posidonia oceanica, té la capacitat de formar autèntics boscos submarins que proporcionen nombrosos beneficis: refugi, alimentació i zones de reproducció per a altres espècies. A més, contribueix a la producció d’oxigen, captura el diòxid de carboni i actua com a protecció envers l’erosió costanera. 

I tota aquesta informació com l’obtenim? Com sabem quanta posidònia hi ha? Quines espècies l’habiten? En quin estat es troben les praderies? 

Per respondre totes aquestes qüestions i conèixer les característiques d’aquesta planta endèmica del Mediterrani, des d’Anèl·lides hem posat en marxa una nova fase de seguiment del projecte Posidonia Activa. Enguany, l’estudi de les praderies, anomenat Poseidon, ha estat possible gràcies al suport de Prodeco Pharma i Sea The Change i a la col·laboració de l’Ajuntament de Badalona i el centre de busseig Blaumar Mataró.

Conèixer per poder protegir

Posidonia oceanica és una planta endèmica del Mediterrani que té un paper fonamental en el funcionament dels ecosistemes costaners. Les seves arrels i rizomes ajuden a fixar el sediment i les seves fulles redueixen l’energia de l’onatge, contribuint a frenar l’erosió del litoral.

Malgrat la seva importància, és un ecosistema especialment vulnerable. El fondeig d’embarcacions, la contaminació, la pèrdua de qualitat de l’aigua, la urbanització i transformació del litoral, les espècies invasores i l’augment de la temperatura del mar poden afectar aquestes praderies. A més, el seu creixement és molt lent, fent que els impactes que pateixen puguin trigar dècades o fins i tot segles a recuperar-se.

Per això és essencial disposar de dades que permetin conèixer el seu estat i seguir-ne l’evolució.

Poseidon

En aquesta nova fase del projecte Posidonia Activa, l’estudi Poseidon s’ha centrat en el litoral de Mataró. En primera instància i prèviament als mostrejos, es va realitzar una immersió de prospecció per conèixer les característiques de la praderia: profunditat, distribució i condicions de l’entorn. Amb tota aquesta informació, es van seleccionar les zones més representatives, en les quals s’enfocaria l’estudi. 

Al juny d’aquest any, es van realitzar dues immersions científiques: 

• una centrada en l’estat de conservació de la praderia, on es van prendre mesures de cobertura i densitat per tenir una visió més completa de l’estructura de la praderia i així establir una base de referència.
• l’altra centrada a estudiar la biodiversitat associada a aquesta.

Es van dur a terme gràcies a 10 persones voluntàries, mitjançant busseig autònom, que van col·laborar en les tasques d’observació i recollida de dades. Les immersions es van dur a terme des de l’embarcació del centre de busseig BlauMar Mataró, que va aportar el suport logístic i el coneixement de la zona. 

Què hem trobat sota les aigües de Mataró? 

Pel que fa a l’estructura de la praderia, les dades obtingudes mostren fragmentació i heterogeneïtat, amb sectors on la posidònia és abundant i d’altres on la seva presència és més escassa. 

Pel que fa a la biodiversitat associada, es van identificar 84 espècies diferents, entre les quals hi havia algues, peixos, briozous, mol·luscs, tunicats, esponges i alguns anèl·lids. 

Tota aquesta diversitat posa de manifest la importància de la pradera com a hàbitat per a nombroses espècies, ja que ofereix espais de refugi, alimentació, reproducció i creixement. Per documentar aquesta comunitat marina, es van realitzar registres fotogràfics durant les immersions, que posteriorment es van incorporar a la plataforma de ciència ciutadana MINKA per facilitar-ne la identificació, validació i seguiment. 

Així, les dades obtingudes ens permeten conèixer millor tant com està estructurada la praderia com tota la vida que hi troba refugi, establint una primera base de coneixement que serà especialment valuosa quan es pugui comparar amb futurs seguiments.