Les “llàgrimes de sirenes” de plàstic

Els pèl·lets són aquestes petites boles de plàstic. Es tracta de la matèria primera per a la fabricació d’altres plàstics més grans, com el cas dels articles d’un sol ús.
 S’obté en les refineries de petroli i també després del procés de reciclatge. Una vegada a les fàbriques es fonen i se’ls dona la forma desitjada.

Tenen una mesura inferior a 5 mm, la qual cosa els fa ser microplàstics. A més, es classifiquen com a microplàstics primaris, ja que quan són alliberats al medi ambient la seva forma original ja és de 5 mm.

No és estrany trobar algunes d’aquestes boletes en les nostres costes, encara que a vegades costen de veure, pel fet que es camuflen bé entre la sorra, a causa de la seva forma i color.

Però la pregunta és, com han arribat fins a la platja?

Això és degut a una mala gestió de la producció, el transport o l’emmagatzematge d’aquests. La seva mesura facilita que siguin més esmunyedissos i fàcils d’escapar dels contenidors. A més, té una densitat molt baixa, per la qual cosa quan arriben a doll i oceans es dispersen amb major facilitat amb les ones i corrents.

A causa de la seva composició i característiques es tracta d’un COP (component orgànic persistent) i, per tant, no es degrada, és bioacumulable i tòxic.

El que fa que si la fauna marina ingereix algun d’aquests microplàstics els puguin provocar inanició, és a dir, la falta de nutrients i energia per la falta d’aliment, canvis en el metabolisme, problemes de reproducció o fins i tot la mort de l’animal, entre altres. Així com la transferència d’aquests microplàstics al llarg de la cadena tròfica, podent arribar a nosaltres.

La contaminació per plàstics en els ecosistemes aquàtics representa el 85% de les deixalles marines. Però en el cas dels pèl·lets, es tracta de la segona font de contaminació més important de microplàstics, s’estima que 10 trilions de pèl·lets acaben cada any en els oceans.

Alguns exemples

Segons l’informe elaborat per Good karma projects, des de 2016 consta que en les costes de Tarragona hi ha pèl·lets. Sent la platja de La Pineda la més contaminada per microplàstics, estem parlant d’una estimació de 120 milions de pèl·lets al març de 2019, segons Greenpeace.
 Gràcies als voluntaris de diferents ONG es van aconseguir recollir 800.000 pèl·lets, la qual cosa equival a 15,8 kg. Cap empresa s’ha responsabilitzat d’aquests abocaments

Recentment, les costes gallegues estan patint una catàstrofe ambiental a causa dels pèl·lets. A principis de desembre van caure a la mar diversos contenidors del vaixell Toconao, dels quals un d’ells carregava mil sacs d’1,23 milions de pèl·lets en cadascun, la qual cosa equival a 26,4 tones de pèl·lets vessades al mar.

 Des de les institucions no hi ha hagut una línia d’actuació compenetrada des d’un principi, per la qual cosa diverses associacions mediambientals i ciutadans voluntaris s’han unit a les neteges de les platges. Una d’elles, Noia Neta, ha facilitat un formulari en el qual es registren tots els albiraments per a tenir una idea clara de com està la situació i les platges afectades.

Actualment, només hi ha programes de bones pràctiques que són d’aplicació voluntària i no existeix un marc regulador. És necessari que l’administració i les empreses involucrades adoptin les mesures necessàries per a posar fi a aquest greu problema ambiental. Per a això, des de NoiaLimpa, Ecoloxistas en Acción, Plademar, Asociación Redes de Sal, Festival Mar de Mares, i Surfrider España (entre altres) s’ha creat una petició (https://www.change.org) on es demana:

1- Requalificar els pèl·lets perquè siguin considerats productes perillosos i molt contaminants.

2- Canviar la normativa de transports marítims perquè els pèl·lets viatgin amb més mesurades de seguretat i siguin manejats per professionals especialitzats.

3- Exigir responsabilitats, amb multes a les empreses implicades, productores i de transports, que provoquin aquesta catàstrofe.

4- Establir un protocol d’actuació en cas de desastre mediambiental a escala estatal per a actuar amb celeritat.

 

Bibliografia